Abans que el dia no es clogui, ens convé llegar
i reflexionar , deixar que l’ànima apaivagui les ànsies, que la calma inundi
els nostres sentits, i no és altra cosa que reomplir el cor del bé que ens fa
indemnes, bé que acabem repartint al dia següent, potser perquè és important
prendre consciència com n’és de transcendent la afabilitat, doncs en el seu
conreu, rau també l’efecte que aquesta causa, però això no podria ser si primer
no hem estat capaços de conrear l’alegria, l’afectivitat, la assertivitat, la
comprensió, la empatia i els efectes benèfics que això representa en el nostre
quefer diari i el que és més important, saber ser agraïts pels dons i els bens
que rebem, fruit d’aquesta praxi, perquè,
en definitiva tot és causal, però res és casual.
L’agraïment és un signe d’humilitat,
de sentida i profunda humilitat, a través del que es demostra la saviesa que se’ns
demana, per la felicitat de créixer, doncs més enllà de les rutines, som
capaços de temperar l’esperit i albirar la càlida sintonia de l’esforç recompensat a través de la universal connexió
que hem estat capaços d’establir, car la cerca constant i permanent que ens
auto imposen resulta vana, fins que hom descobreix com la estima cap al dia que
ens donat de viure i totes les seves circumstàncies és l’obsequi més preuat del que hom pot gaudir.
© Albert Balada
13-12-2013
