La fotografia és original de Montse Esteba
Hi ha estadis en la vida en els
que t’imposes una determinada manera de viure, una determinada manera de ser,
acostuma a ser aquell moment en el que totes les teves circumstàncies, les
teves experiències, i fins i tot el poc saber que hagis pogut adquirir, et
porten al convenciment de veure-ho tot plegat des d’una perspectiva distinta,
més humil, més transcendent, doncs
transcendent són els passos que cada dia fem, transcendent és el camí, com transcendent
és la vida mateixa, bé màxim preuat on n’hi hagi.
És el moment en el que ens autoimposem
determinats preceptes, ens autoimposem expressions i afectes, ens autoimposem
maneres i formes i és en aquest canvi que, en la seva individualitat ens permet
prendre consciència dels nous progressos, avenços que, més enllà del món físic
ens transcendeixen i evoquen a la nostra història, en una projecció cap a l’esdevenidor
que no arribarem mai a conèixer.
Prendrem consciència que tot allò
que surti dels nostres llavis, esdevindrà precepte per a nosaltres, obligat acompliment, perquè
esdevé la paraula Llei.
© Albert Balada
13-10-2013
