El valor de la descoberta del cel en la terra, ens permet de testimoniar el
sentit de la vida, el sentit de tota vivència vital, instituïda a partir de la
presa de consciència de la nostra universalitat, de la nostra consciència
total, establerta a partir de la connexió transcendent entre tots nosaltres,
humans i no humans en aquest món, més enllà de les característiques de la
supervivència que marquen els instints que ens defineixen, com de les regles
establertes per a preservar aquella supervivència. El reconeixement, doncs, de
la nostra correlació amb la transcendentalitat divina que suposa l’evolució de
l’espècie humana, però també el sentit del bé i del mal com a elements
interpretatius de la relació, no només entre els homes, sinó també respecte del
valor ètic que aquesta sentència suposa, implica un canvi en la percepció del
coneixement, del saber, de la transcendència mateixa que ens atribuïm, com un
fet únic però alhora social i contextual, per esdevenir un element d’unió, de
cohesió entre la nostra espècie, però també amb la resta de la creació, la visualització
de principis ètics que es defineixen a partir de la igualtat, instrument alhora
que ens permet d’identificar el valor de la essència humana i divina alhora que
en la llibertat que es reconeix en el nostre esbrinament dels valors naturals
que ens impregnen, com impregnen tota existència en el devenir que ens és donat
en qualitats i formes, en relacions i estratègies, en vivències i experiències.
Quin és però el sentit de tot plegat
sinó el d’aconseguir un sentiment, una sensació, una manera d’estar i ser com
és la felicitat que es manifesta com aquella descoberta un cop hom pren
consciència?
© Albert Balada
20-08-2013
