diumenge, 9 de març del 2008

Una cita: Plató


"... És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tot els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d'intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública" (1)


(1) Plató. La República. Centro de Estudios Constitucionales. 1.981. ISBN 8425906466

dissabte, 8 de març del 2008

Una cita: G.E. Lessing


"Va entendre tan bé ell el món que el va abandonar a la primera oportunitat" (1)


(1) text d'una carta que Gotthold Ephraim Lessing (2) sobre el seu fill mort, va dirigir a Johan Joaqchim Eschenburg (3) el 31 de desembre de 1778

(2) Teòleg, Metge i Poeta alemany ilustrat(1729-1781)

(3) Historiador, Crític i Poeta alemany (1743-1820)

divendres, 7 de març del 2008

dijous, 6 de març del 2008

Notes XI: El vot, el valor que ens iguala




Albirar un futur des de la perspectiva dels somnis, de les experiències, però també de les dialèctiques adequades dels sentiments retrobats, de les emocions ben gestionades, del sentit del deure, del sentit d’Estat, sigui quin sigui el lloc que s’ocupa en l’entramat social, conscients hores d’ara dels honors i els deures, de l’obligació en vers la ciutadania que és qui detenta la sobirania, la única i indivisible sobirania individual; depenent del vot de tots i cadascun de nosaltres, on el valor en democràcia ens iguala a tots plegats, des del més ric fins al més pobre, des del més saberut fins al més ignorant; sabent en definitiva que conformar, que configurar un govern respon a la sola voluntat del bé comú posat al servei d’uns ideals que és com ha de ser, no tothom ho veu així, no tothom hi creu, no tothom ho entén.

Creure en la política, gestora d'emocions i de sentiments

dimecres, 5 de març del 2008

Una cita: Eugeni Bregolat


“Cal donar temps al temps, però no pot pretendre’s imposar a la Xina els models de les democràcies liberals. La Xina és vella, però també és sàvia, va sorprendre al món amb els seus canvis econòmics i probablement sorprendrà, tard o d’hora amb els seus canvis polítics" (1)(2)(3)


(1) Lleida, IEI, 5 de març de 2008.
(2) Eugeni Bregolat, actual embaixador d'Espanya a Andorra, ex-embaixador d'Espanya a Canadà i a la Xina
(3) Bregolat, Eugeni. La segunda revolución China. Destino. 2007 ISBN 842333919X

dimarts, 4 de març del 2008

Una cita: Barack Obama


"I'm asking you to believe in yours" (Li estic demanant que creguin en vostès) (1)(2)


(1)
Obama, Barack, Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Columbia, especialitat Relacions Internacionals i Llicenciat en Dret per Harvard.
(2) Eslogan del seu banner de campanya; Obama ha estat qualificat el candidat democràta digital en front de la seva rival Hillary Clinton qualificada candidata demòcrata analògica.

dilluns, 3 de març del 2008

Una cita: Norberto Bobbio




"...cada vegada que la humanitat supera una discriminació fa un pas endavant en el seu procés de civilització..." (1)(2)




(1) Bobbio, Norberto, jurista i politòleg italià (1909-2004)


(2) Bobbio, Norberto. "Dreta i Esquerra, raons i significats d'una distinció política" pròleg de Joan Subirats i traducció d'Àngeles Rojo.Ed. Afers 1995 ISBN 8486574234 reeditat l'any 2008.

Un únic segon


Un únic dia, una únic hora, un únic segon que dediquem a la cultura de la vida, a la cultura de la llum, a la cultura dels ideals revolucionaris, la tríada, serà suficient per a compartir amb el nostre proïsme els valors sagrats de l’existència humana, aquells que ens fan sensibles, aquells que ens fan distints, que ens fan en definitiva humans, perquè com van dir els estoics (1) : “és a tu a qui obeeix tot l’univers que gira al teu voltant, si tu dirigeixes amb rectitud la raó comuna que penetra sobre totes les coses.”


(1) Cappelletti, Angel J. Los estoicos antiguos: Zenón de Citio, Aristón de Quíos, Apolófanes, Hérilo ... Gredos. 1996. ISBN 8424918436
Mates, Benson. Logica de los estoicos. Tecnos. 1985. ISBN 8430911529

Una cita: José Luís Rodríguez Zapatero




“Os propongo cuatro años de más justicia social, de más políticas sociales, de más libertad individual, de convivencia y de diálogo, nunca de crispación, y de España en el mundo defendiendo la paz, la solidaridad y la justicia con los más débiles”. (1)




(1) Saragossa, 02 de març de 2008. José Luís Rodríguez Zapatero

diumenge, 2 de març del 2008

Spain's opposition Popular party hopes to win a general election in nine days' time by persuading Socialist sympathisers to abstain



Right sows doubt among waverers
By Leslie Crawford in Madrid .The Financial Times Limited 2008
Published: February 29 2008
Spain's opposition Popular party hopes to win a general election in nine days' time by persuading Socialist sympathisers to abstain.

"Our whole strategy is centred on wavering Socialist voters," Gabriel Elorriaga, a senior strategist at the conservative party, says. "We know they will never vote for us. But if we can sow enough doubts about the economy, about immigration and nationalist issues, then perhaps they will stay at home."

The Popular party (PP) needs a high abstention rate to win. Mr Elorriaga says the party faithful are all fired up to vote, but admits that the PP has been unable to broaden its appeal during its four years in opposition. "It will be difficult to increase our vote," Mr Elorriaga says. "The PP has a very hard, rightwing image at the moment. Even our own voters think they are more centrist than the PP."

By contrast, the Socialist party has a far broader base. "But their voters are less disciplined than ours," Mr Elorriaga says. "That is why we are directing our message at them. We are saying, 'your government has not taken care of your problems'. The election result will depend on the impact of that message."

Most opinion polls give the ruling Socialists a lead that is too narrow for comfort. That is because conservative Spaniards tend to conceal their true voting intentions. Pollsters say they try to account for this idiosyncrasy, but in a tight race, the impact of the PP's "hidden vote" is difficult to gauge.

As the election campaign began in earnest this week, José Luis Rodríguez Zapatero, the Socialist prime minister, has had only one goal - to get out the vote. In a private remark to a tele-vision anchorman that was caught on tape, Mr Zapatero confided: "We are relaxed about the polling data, but we could benefit from a little more crispación [confrontation]."

Mr Zapatero's comment explains a stunning role reversal in the run-up to the elections. During the past four years, Mr Zapatero has depicted himself as a leader of dialogue and consensus, while the conservatives, by their own admission, have kept their supporters angry and mobilised by deliberately seeking crispación . Now it is Mariano Rajoy, the opposition leader, who is preaching consensus as Mr Zapatero's gloves come off.

In an effort to sound reasonable to Socialist sympathisers, Mr Rajoy's message at a campaign rally in Santa Cruz de Tenerife, in the Canary Islands, was all about inclusiveness. "I am ready to be your prime minister, and I want my project, which is also yours, to be one that all Spaniards can feel comfortable with," Mr Rajoy said. "I don't want divisions, or tensions, or crispación ."

According to Mr Elorriaga, the PP believes it can do most damage to the Socialist party by attacking its record on the economy, which is slowing, and on immigration, which is rising. The PP is also relying on old-fashioned populism. The tax cuts it is promising - including a lower tax rate for working women - are more generous than those in the Socialist manifesto. The PP has also promised to bail out some 300,000 Spaniards who lost €5bn ($7.6bn) in a fraudulent stamp investment scheme.

The Socialist government shut down two companies in 2006 that traded in "investment grade" stamps after they had lured investors with offers of guaranteed returns. But as the investments were not insured, the government has not compensated the stamp collectors for their losses.

The PP has also latched onto growing concern about immigrants - who now number more than 4.5m, or 10 per cent of the population - in an economic downturn. In Tenerife, Mr Rajoy told supporters Spain needed tougher controls because "there is no room for so many immigrants". But Mr Rajoy's own record at controlling illegal immigration when he was interior minister in the last PP government* was dismal. Instead, he has focused on the problems of integration. Mr Rajoy says a PP government would oblige immigrants to sign an "integration contract" like those being applied in France, and he would also ban the wearing of Muslim headscarves in schools. The Socialists accuse Mr Rajoy of creating problems where there are none.

Jaime García-Legaz, director of Faes, a PP think-tank that contributed much of the election manifesto, says the party is right in trying to anticipate problems that may arise in the future. "We have studied the experience of France and the UK with their immigrant populations, to see how it can be adapted to Spain," he says. Faes is closely linked to neo-conservative think-tanks in the US, and Mr García-Legaz happily admits that the PP has "borrowed" ideas from abroad for its election campaign.

Una cita: Carme Chacón


"On ells posen crispació, nosaltres posem feina" (1)


(1) Lleida, 2 de març de 2008. Carme Chacón amb Teresa Cunillera

dissabte, 1 de març del 2008

Notes X: El mite de Theuth


Atribueix Plató[1] al seu mestre Sòcrates, en el seus diàlegs, aquest amb Fedre[2]:


”….. Doncs bé, vaig sentir dir que va viure a Egipte als voltants de Naucratis un dels antics déus del país, aquell a qui li està consagrat l’ocell que anomenen Ibis. El seu nom és Theuth i va ser el primer a descobrir no sols el nombre i el càlcul, sinó la geometria i l’astronomia, el joc de dames i els daus, i també les lletres. Regnava llavors en tot Egipte Thamus que vivia en aquesta gran ciutat de l’alt país a què anomenen els grecs la Tebes egípcia, així com a Thamus l’anomenen Ammon.

Theuth va anar a veure’l i, mostrant-li les seves arts, li va dir que havien de ser atorgades a la resta dels egipcis. Va preguntar-li llavors Thamus quines eren els avantatges que tenia cadascuna i, segons se les anava exposant aquell, reprovava o lloava el que en l’exposició li semblava que estava malament o bé. Moltes van ser les observacions que en un i en un altre sentit, segons es compta, va fer Thamus a Theuth a propòsit de cada art, i seria molt llarg el referir-les.

Però un cop que va haver arribat a l’escriptura, va dir Theuth: «Aquest coneixement, oh rei, farà més savis als egipcis i augmentarà la seva memòria. Perquè s’ha inventat com un remei de la saviesa i la memòria». I aquell va replicar: «Oh, Theuth, excels inventor d’arts, uns són capaços de donar l’ésser als invents de l’art, i altres de discernir en quina mesura són avantatjosos o perjudicials per als qui faran ús d’ells.

I ara tu, com a pare que ets de les lletres, has dit per afecte a elles l’efecte contrari a què produeixen. Ja que aquest invent donarà origen en les ànimes dels qui l’aprenguin a l’oblit, per descuit del conreu de la memòria, ja que els homes, per culpa de la seva confiança en l’escriptura, seran portats al record des de fora, per uns caràcters aliens a ells, no des de dins, pel seu propi esforç.

Així que, no és un remei per a la memòria, sinó per suscitar el record el que és el teu invent. Aparença de saviesa i no saviesa vertadera procures als teus deixebles. Doncs havent sentit parlar de moltes coses sense instrucció, faran la impressió de conèixer moltes coses, malgrat ser en la seva majoria uns perfectes ignorants; i seran enutjosos de tractar, en haver-se convertit, en comptes de savis, en homes amb la presumpció de ser-ho»….”.


[1] Plató: l’escriptura i la paraula, el mite de Theuth
[2] Traducció catalana a partir de Fedro, 274b-275e (El Banquet, Fedó, Fedre, Orbis, Barcelona 1983.p.363-366).

Una cita: Carme Chacón


“No ens resignem que una dona segueixi morint a mans del seu exmarit cada quatre dies al nostre país, s´han de destinar més recursos perquè l´actual llei pugui ser “d´èxit”. (1)
(1) Granollers, 28-02-08

Notes IX: Tot recordant a Hobbes


Diuen els teòrics[1] que “El Leviatan” de Hobbes no és en essència monàrquic, ni tan sols aventura un model democràtic, es tracta d’un principi consubstancial, probablement a l’establiment de raonaments polítics a les relacions ciutadanes. La seva referència mitològica en contraposició a la bestialitat humana identificada en Behemot, no significa més que el recurs als principis més intrínsecament humans, radicats en uns valors universals que s’han anat refermant al llarg de les transferències de les civilitzacions i que s’escenifiquen en el que un segle més tard en nomenaria Rousseau[2] com el seu “contracte social” que escriu el 1.762, 14 anys després de la seva obra ”L’esperit de les lleis”.

Thomas Hobbes ens distingeix als èssers humans, però, abans que ho fes Rousseau, de l’esperit de la natura, en la concepció d’un esperit col·lectiu superior, com una garantia de la relació entre els ciutadans, una jurisdicció universal que subordina tothom a aquest contracte societari que és en definitiva la conjunció de tots els drets, i com a tal és indivisible i subjecta i condiciona tothom, corporacions i individus, el que ell anomena Leviatan.

Això ho escriu Hobbes en un moment en que el feudalisme es desfà i que es produeix la ruptura de la corona anglesa amb Roma, i ens diu de l’Estat, des de la seva perspectiva, que hem de situar adequadament en ple segle XVII, que no veu diferència entre les esferes pública i privada i ens parla del dret de representació, del model de l’assemblea, en definitiva del parlamentarisme sustentat en els valors del Leviatan. I ens diu que “El més gran dels poders humans és el que s’integra amb tots els poder pels homes units en el consentiment en persona natural o civil que és l’Estat”.

De fet resulten molt interessants les seves concepcions de poder, com ara la reputació del poder aconseguida a través de l’adhesió i l’afecte, o la reputació del poder en l'amor aconseguit a través de la popularitat, o la reputació del poder en l’èxit aconseguit a través de la saviesa o la reputació del poder en l’eloqüència la que des de la seva perspectiva ens el fan assimilable, aquest darrer, a la prudència.


[1] BOBBIO, Norberto: La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. Fondo de Cultura Económica. 1987. ISBN 9681627377
HOBBES, Thomas: Del ciudadano y Leviatán (Compilado por Enrique Tierno Galvan) Tecnos. 2005. ISBN 8430942556
SABINE, George Holland. LANDON Thomas. Historia de la teoría política. Fondo de Cultura Económica. 1994. ISBN 9589093140

[2] ROUSSEAU, Jean Jacques. El Contrato Social. Pierrot 1.958 .