El candidat de CiU a l'alcaldia de Lleida, l'any 2007, qui, com en el Quitxot de Cervantes, "de cuyo nombre no quiero acordarme", intenta forçar una campanya d'una durada d'any i mig, una bogeria, insostenible per altra banda, si, com ell, s'està governant una institució, o millor dit, mal governant, si tenim en compte que la seva crítica ferotge a l'endeutament municipal - lògic per altra banda-, quan els recursos rebuts no superen el 13%, perd ara tot el sentit quan ell, el nostre quitxot triplica l'endeutamentament, d'una institució com la Diputació, aixó tenint en compte la partida a amortitzar, que supera amb escreix el que estableix la normativa vigent sobre les condicions de l'estabilitat pressupostària.
Vol deixar per tant, endeutada, com sigui, la institució que detenta el nostre adversari, que destina el 70% del seu pressupost a cobrir la despessa corrent que abasta un seguit de recursos que detreu dels Ajuntaments, als que ha de donar suport, per establir un macro-gabinet d'assessors i més assessors i saltar-se a la torera la llei de subvencions que estableix el criteri del concurs per donar a manta ajuts a entitats lleidatanes, de la ciutat de Lleida, en una clara aposta clientelar, en lloc de donar suport incondicionat als 231 ajuntaments lleidatanas.
Ens hem de resistir a aquest intent de fer una campanya anticipada, ara el que cal és gestionar i gestionar bé i per tant i si ell vol entrar en campanya, que ho faci, però no amb els recursos de tots plegats, perquè això és vergonyant.
Què en deu pensar de tot plegat el Sr. Mas? És clar, copia el format de quan ell era Conseller en Cap, on va detreure recursos d'ensenyament per dotar el seu departament i poder fer la campanya de relleu a l'ex-president Pujol, i per tant ho deu de veure tot molt bé, perquè ell tampoc va tenir cap pudor.
Demà més!
Vol deixar per tant, endeutada, com sigui, la institució que detenta el nostre adversari, que destina el 70% del seu pressupost a cobrir la despessa corrent que abasta un seguit de recursos que detreu dels Ajuntaments, als que ha de donar suport, per establir un macro-gabinet d'assessors i més assessors i saltar-se a la torera la llei de subvencions que estableix el criteri del concurs per donar a manta ajuts a entitats lleidatanes, de la ciutat de Lleida, en una clara aposta clientelar, en lloc de donar suport incondicionat als 231 ajuntaments lleidatanas.
Ens hem de resistir a aquest intent de fer una campanya anticipada, ara el que cal és gestionar i gestionar bé i per tant i si ell vol entrar en campanya, que ho faci, però no amb els recursos de tots plegats, perquè això és vergonyant.
Què en deu pensar de tot plegat el Sr. Mas? És clar, copia el format de quan ell era Conseller en Cap, on va detreure recursos d'ensenyament per dotar el seu departament i poder fer la campanya de relleu a l'ex-president Pujol, i per tant ho deu de veure tot molt bé, perquè ell tampoc va tenir cap pudor.
Demà més!
