diumenge, 30 de desembre de 2012

Una cita: Marcel Proust





"El viatge únic i veritable, l'únic bany de joventut, no seria anar a nous paisatges, sinó a tenir nous ulls per veure el món a través d’altres ulls, de cent d’altres per veure els cent universos que cada un d'ells veu, que cada un d'ells és."[1]


[1] Proust, Marcel. A la recherche du temps perdú. La prisonnière, 1923 Cap. II

Una cita: Hakim Nzami Ganjavi






“(...) L’ocultació de les moltes finalitats
és de la conquesta el millor camí.
Cada un a soles s'atorga a si mateix un deu
més en la dificultat ningú sap que fer.
El principi de tota branca oculta és el velar,
moltes panys que veuràs són ells mateixos claus.(...)”[1]


[1] Nzamí Ganjaví , Hakim*. “Leylí i Majnún”. Traducció i notes Mohammad Kangarani. Ed. Sígueme. Salamanca. 2010. Pag. 14

* (Ganjav / Azerbaiján, 1141-1204) es uno de los principales autores del Siglo de Oro persa y el mayor poeta lírico de la literatura iraní. Sus cinco obras reciben el calificativo de los cinco tesoros: Majzan al-Asrar, Cosroes y Shirín, Leyli y Majnún, Haft Paikar y Eskandar-Nameh o Libro de Alejandro.

dissabte, 29 de desembre de 2012

No us sabria dir...




"No us sabria dir quan vaig descobrir que és allò que amaga la ment dels gats, de saber trobar en ells la subtilesa d’un animal sublim, intimista alhora, molt lluny d’aquella imatge que jo en tenia d’uns sers esquerps i gasius, que defugien la companyia humana, va ser aquella descoberta genial de saber com ells són guardians i conservadors dels moments, dels seus i dels altri d’aquells viuen com si d’un glop d’aire es tractés la vida i la gaudeixen a cada instant, sense pressa, perquè el seu ritme és ben bé un altre. (....)"

Albert Balada. ©
12/2012 "De gats"

La fotografia "Gat a Capri" de Martin Balo.

dimecres, 26 de desembre de 2012

Obrir el sens...




“Obrir el sens, remugar al pas del temps; la boira carona el rostres, mentre els jorns passen i la muntanya esdevé refugi de la paraula, distant, llunyana, alçant-se imponent com un missatge d’antuvi, albirant el cel...”    


26-12-2012
© Albert Balada

Fotografia de Philippe Perrin

Una cita: Eclesiàstic; La vel·leïtat dels somnis...



“No és gens bo dependre dels somnis i oblidar-se de viure...”[1]



[1] ECLESIÀSTIC. La vel·leïtat dels somnis. 34:1 Vanes i enganyoses són les esperances de l’ insensat, i els somnis donen ales als necis. 34:2 Tractar d’amarrar una ombra o córrer darrera del vent és donar crèdit als somnis. 34:3 Les visions dels somnis no són més que un miratge: un rostre davant del reflex de la seva pròpia imatge. 34:4 Pot extreure-se’n quelcom de pur d’allò impur o de la mentida pot sortir la veritat? 34:5 Endevinacions, auguris i somnis són coses vanes, pures fantasies, com les d’ una partera. 34:6 A no ser que els enviï l’Altíssim en una visita, no els prestis cap atenció. 34:7 Perquè els somnis han extraviat a molts que caigueren per esperar en ells. 34:8 La Llei ha d’acomplir-se sense falsedat, i la saviesa expressada fidelment és perfecta. 

Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin





"... Hannah, m’escoltes?, on sigui que siguis, alça els ulls, Hannah, els núvols s’allunyen, el sol està naixent, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat, en el que els homes s’enlairaran per damunt de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat... Alça els ulls Hannah! A l’ànima dels homes li han estat donades ales, i a la fi està començant a volar, està volant cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur que et pertany a tu, a mi, a tots... Alça els ulls Hannah! Alça els ulls! ... "[1] [2]





[1] (complement del monòleg de Charles Chaplin a El Gran Dictador; a la fotografia l'actriu Paulette Gauddard (Whitestone Landing, Long Island, Nova York, 3 de juny de 1911 - Ronco sopra Ascona, Suïssa, 23 d'abril de 1990), lactriu nord-americana que intrepretava el personatge d'Hannah)

[2] Anotació: Hannah (de l'hebreu חנה, de tant en tant també transliterat com Chana o Hannah) és l'esposa de Elcanà s'esmenta en els llibres de Samuel . D'acord amb la Bíblia hebrea era la mare de Samuel La paraula hebrea "Hannah" té molts significats i interpretacions, amb el més comú és el significat hebreu antic de la "gràcia" o "a favor / Ell (Déu) m'ha fet", així com interpretacions més contemporànies de la "bellesa" i " passió ".


dimarts, 25 de desembre de 2012

Una cita: Andrew Michael Ramsay





"Els homes, fonamentalment, no es diferencien per les llengües que parlen, les robes que vesteixen o els racons d’aquest formiguer que habiten. El món sencer és nogensmenys que una gran república, en la que cada nació és una família i cada individu un nen”[1]




[1] Andrew Michael Ramsay. The Philosophical principles of natural and revealed religion unfolded in geometrical order, 1748.

Una cita: Gaspard Gallant




“...Enmig de l’oceà no hi ha ningú més. Només tu i l’univers. T’adones que depens de tu mateix. No ets com et fas veure o com vols que et vegin. Has de creure en tu i alliberar-te de pors i condicionants..." [1]




[1]Gaspard Galland. Extret de La Vanguardia 25-12-2012. Entrevista comentant el seu llibre "Bitàcora d'un maçó. Enigma secret d'una travessia iniciàtica". Editorial Laberintus. Barcelona.2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

Una cita: Victor Hugo



“Sí, jo sóc l’amant misteriós
De la natura; el camarada
De la groga flors que es gronxa
En la vella paret; Jo sóc aquell qui parla
Amb el vent i els arbres: em fan coneixença
Els camps i les selves (...)”[1]


[1] Hugo, Victor*. Poesies selectes. JA Garcia. Madrid, 1860 La natura i el poeta, fragment. Pag. 25
* (1802-1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.

Una cita: Émile Durkheim


“Cada societat té, doncs, en un determinat moment de la seva història, una aptitud definida per al suïcidi”[1]


[1] Durkheim, Émile*. El suïcidi. Ed. Akal. Madrid. 2008. Pag 10
*(1858–1917), va ser un sociòleg i antropòleg francès.

Una cita: Antonio Negri




“La crisi és la única dimensió –sobre la qual pot exposar-se i instal·lar-se la fundació lògica del ser– Inútil Prometeu que es resol en un narcisisme idiota.”[1]


[1] Negri, Antonio*. Spinoza* Subversivo. Ed. Akal. Madrid. 2000. Pag. 30
*(Pàdova 1933) és un filòsof moral i politòleg italià. *Baruch Spinoza (1632-1677) Va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès;  Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.

divendres, 21 de desembre de 2012

21-12-12



El 21 de desembre de 2012, a les 12:12 el trànsit solsticial s’acompleix, l’hivern arriba i la terra reposa per tornar a rebrotar; Roma, recollint altres celebracions antigues, commemorava en aquesta data el  Dies Natalis Solis Invicti, el dia del naixement del sol invicte, tant bon punt queia la llum i tornava a renaixer; la data es va acabar establint, per l’emperador Aurelià en l’actual dia 25 de desembre que influí en els ritus cristians, com ens ho transcriu Ramsay MacMullen[1], de textos antics del segle XII: “"Era costum pagà el de celebrar el mateix 25 de desembre l'aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d'aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l'Església veieren que aquest festival era de l'agrat dels cristians, decidiren que la veritable celebració del naixement s'hauria de solemnitzar aquell dia"  


[1]  MacMullen , Ramsay . "Christianity and Paganism in the Fourth to Eight Centuries",. Yale:1997, p155

dijous, 20 de desembre de 2012

Una cita: Gabriel Dugué




"... Mentre observa el silenci que semblava ser un temple sagrat, havia observat el pintor treballant durant gairebé mitja hora. Va haver de fer servir tota la seva voluntat per venir a escapar al magnetisme de el lloc..."[1]


[1] Dugué, Gabriel. Le Tour aux etoiles. Autorhouse. Bloomintong (Indiana USA). 2005. Pag 53

diumenge, 16 de desembre de 2012

No hi ha res com...

...No hi ha res com ser sincer, acceptar el que ets i el què necessites...


© Albert Balada

Una cita: John Stuart Mill




“ (...) Els essers humans es deuen ajut els uns als altres per tal de distingir el millor del pitjor, així com estímuls per escollir entre l’un i l’altre. S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superio
rs i acréixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en compte de necis, elevats en compte de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una criatura humana dotada d’ús de raó que no pot fer-ne. (...) ” 


Mill, John Stuart*. Sobre la Llibertat. Ed. Laia. 1983. Reedició Universitat de València. 1991. Pag. 30
* (1806-1873) filòsof i economista, pensador liberal defensor de l’ utilitarisme teoria defensada pel seu padrí Jeremy Bentham. Fill de l’ historiador, economista, politòleg i filòsof John Mill. La seva obra “Sobre la llibertat” fou publicada en 1859.

Una cita: Francesc Garriga i Barata



“De quina por provinc
I a quina por camino?

Callat i absent 
Observo ocells porucs
Anar i venir les hores i els silencis.

La calma es gronxa en jonc d’atzar
Quin déu penjà d’un fil minuts i sons?”


Garriga Barata, Francesc*. Camins de Serp. Ed. 62. Barcelona. 2009. Pag. 19
* (1932) Llicenciat en Germàniques per la UB, visqué a l'Amazònia en la seva joventut, quan formava part de l'orde dels franciscans caputxins, Exercí la crítica d'art i dirigí l'edició castellana de l'acurada revista d'art "FMR". Premi Carles Riba de poesia 2012.

dijous, 13 de desembre de 2012

Una cita: Fernando Pessoa



La fotografia és original de Llorens Melgosa


[...] “En la boira lleu del matí de mitja primavera, la Baixa desperta entorpida i el sol naix com alentit. Hi una alegria assossegada en l’aire mig fred, i la vida,  en el buf de la brisa que no hi ha, tremola vagament pel fred que ja ha passat, pel record del fred més que pel fred, per la comparació amb l'estiu vinent, més que pel temps que està fent. No han obert encara les botigues, excepte les lleteries i els cafès, però el repòs no és de torpor, com el de diumenge: és tan sols de repòs. Un rastre ros es antecedeix en l'aire que es revela, i el blau s'acoloreix pàl·lidament a través de la boira que s'extingeix. El moviment comença a poc a poc pels carrers, destaca la separació dels vianants, i en les poques finestres obertes, matinen també aparicions. Els tramvies tracen a mitjaire un solc mòbil groc i numerat. I, de minut a minut, sensiblement, els carrers es desperten.” (83)[1]



[1] Pessoa, Fernando*. Fragment del Llibre del desassossec. Els carrers de Lisboa*...
·         Fernando António Nogueira Pessoa (1888-1935), És considerat un dels majors poetes de llengua portuguesa
·         Escrit de manera fragmentària durant molts anys. El 1913 signa com Fernando Pessoa a la revista A Águia un original que deia formava part del Llibre del desassossec. Es tractava de A la floresta de l'alienació. L'any de la creació dels tres grans heterònims (1914) Pessoa ho considerava com a obra pròpia o ortònima.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Aquelles coses...




Aquelles coses que temps abans havien passat desapercebudes, avui se m’ofereixen com un valor tant alt, que cap lingot d’or podria suplir-los; sí, ja se que potser parla així qui mai ha tingut res, com tota la classe treballadora, emmirallada en la subtilesa del creixement, però aquesta és la meva veritat, penso que sóc molt més ric que molts, sense tenir pas gran cosa, el meu amor pel més preuat, que és nogensmenys que les coses senzilles que harmoniosament formen part de la meva vida, i això no té pas preu, hores d’ara...

© Albert Balada
10-12-2012

diumenge, 9 de desembre de 2012

Ens sabrem presoners...



La fotografia es original de Igor Belkovsky

Ens sabrem presoners de les circumstàncies, del nostre entorn, de les convencions, però l’alliberament només passa per la revolució interior, aquella que ens duu a la descoberta de l’ànima i alhora a comprendre la veritable sensació de llibertat, només així serem capaços de copsar la felicitat, fi i destí de la nostra existència.

© Albert Balada
09-12-2012


dissabte, 8 de desembre de 2012

Menorah a la Seu Vella






Finestral del claustre de la Seu Vella de Lleida que sembla va voler assimilar des de la perspectiva del mestre d’obres l’antiga Menorà, canelobre de set braços, un dels elements rituals judaics i un dels seus símbols més antics que vindria  a representar quelcom que s’intueix també en aquesta obra, la dels arbustos en flames que va veure Moisés en el Sinaí (llibre de l’Èxode, 25). 

L’ historiador jueu Josefo s’hi refereix en el tercer llibre de les “Antiguitats dels Jueus”:: “(...) si algú actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, hi trobareu que foren fetes a imatge i semblança de l’Univers (...) i sobre les set llums en el canelobre, elles representen el curso dels planetes, de les quals en ve el seu nombre (...)». 

El significat dels braços/columnes que s’alcen és: del central l’esperit de Jahvé, representada i enllaçada amb la roseta final que, tot arrodonida, representa i simbolitza les l’estrella de David; els que es troben a cada costat del central: la Saviesa i la intel·ligència; els centrals de cada costat, respectivament: L’esperit del Consell i el Poder; els que es troben als extrems: l’Esperit del Coneixement i el Temor a Jahvé. Les rosetes menors per sota de la gran abasta tota la simbologia i les referències a la interpretació de la càbala i la suma dels valors simbòlics de les columnes i la seva significació.



Segons els Registres d’obres de la Seu Vella de Lleida i els treballs doctorals que sobre ells s’han fet[1], el "Magister Operis Sedis Ilerdensis" Guillem d’Enill hauria treballat en el segle XIV en el claustre catedralici, quins origens familiars definirien “probablement” la interpretació que en fem del seu treball en els finestrals del claustre  


© Albert Balada
08-12-2012


[1] Alonso, Argiles, Español...

divendres, 7 de desembre de 2012

On recommence...



On recommence...

C’est bien que l’on trouve un bon café à table,
ou nous attend bien chaud et le journal prêt a lire ;
le ciel bleu peut être nous inspire le sens du jour,
la place vide ou ne déroule presque aucun ;
la vieille église nous regarde, porte fermée
le monde est vide, je suis pas seul ;
on recommence…


©Albert Balada
07/12/2012


Una cita: Eclesiàstic



Què bella és la misericòrdia en el moment de la aflicció, com els núvols de pluja en temps de sequera! [1]


[1] Eclesiàstic 35:24

Una cita: Agustí d'Hipona



“No han de témer per mala mort aquella a que precedí bona vida, perquè no fa dolenta a la mort sinó a allò que aquesta segueix indefectiblement; por això els que necessariament han de morir, no han de fer cas del que els succeeix en la seva mort, sinó del destí del que marxen en morir”[1]


[1] Agustí d’Hipona. La ciutat de Déu. Llibre I. Capítol XI 

dijous, 6 de desembre de 2012

Una cita: Lluc Torcal i Sirera



"Hem d'evitar d'arribar a un món en el que sigui totalment impossible de viure-hi"[1]


[1] P. Lluc Torcal i Sirera*, Prior del Monestir de Poblet al reportatge 'El siglo XXI según Poblet', del programa de TVE 'Crónicas'

*(1971) És llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994), en Filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2003) i batxiller en Teologia per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino "Angelicum" (2004). Ha estat escollit Secretari General del Capítol General de l'Orde Cistercenc (2005) i del Sínode de l'Orde Cistercenc. Des del dia 25 de novembre de 2007 és el nou Prior del Monestir de Poblet

Un relat breu...



(Fotografia titulada: "A la vora del foc", original de Montse Esteba)

...Aquelles monedes d’estany i coure, gastades pel trànsit de tantes mans, eren monedes de pobre que els meus avis, com tants d’altres obrers, usaven per anar posant als comptadors de la llum i l’aigua darrera aquella porta de fusta que, a ulls meus d’infant, se’m feia enorme, immensa...

...Aquella olor ho pentinava tot, de brou potent que havia estat al foc de la llar durant tot un llarg matí, encara em sembla sentir-lo als narius, com si l’ aleshores fos ara mateix i tot plegat em duu a aquella època en la que les tardes eren llargues i calmes, al redós de la llar, prop de l’avi...

... Ell ens explicava la seva història d’Europa, distinta a com la veiem a l’escola, perquè era la Europa d’aquells que la van transitar esdevenint poc menys que apàtrides, malbaratades esperances, trencades a bocins vides senzilles, famílies...

...El foc era l’enllaç amb el somni, mirar-lo refregant-se en l’aire com volent fugir, les flames cremaven aquell tronc vell i fort que encara podia generar energia suficient, una mica més, escalf a les galtes i els relats, sobre un terra que no em semblava pas dur, perquè era el terra mateix en l’encaix d’aquelles vides on tot formava part d’aquell món, de vegades imaginari, de vegades eteri, però sempre fantàstic recorrent, de vegades i a contracor de l’àvia, aquell llarg passadís, assegut al tricicle...

...Mentre la vida transcorria de manera diferent a com feia a ciutat, com si les hores no tinguessin els mateixos minuts ni el dia tingués la mateixa durada, perquè gaudíem del sol, de l’aire, de la pluja i el vent, com mai més vaig tornar a gaudir, fins ara ja gran, on els records s’apleguen de nou, com un retrat tant viu...    


©Albert Balada
6-12-2012

dimarts, 20 de novembre de 2012

Una cita: Eclesiastès



“Vana il·lusió, vana il·lusió! Tot és vana il·lusió! 3 Quin profit treu l'home de tant treballar en aquest món? 4 Uns neixen, altres moren, però la terra mai canvia. 5 Surt el sol, s'amaga el sol, i torna aviat al seu lloc per tornar a sortir. 6 Bufa el vent cap al sud, i gira després cap al nord. ¡Gira i gira el vent! ¡Gira i torna a girar! 7 Els rius corren al mar, però el mar mai s'omple; i tornen els rius al seu origen per recórrer el mateix camí. 8 No hi ha ningú capaç d'expressar quant s'avorreixen totes les coses; ningú veu ni sent prou com per quedar satisfet. 9 Res caldrà abans no hi hagi hagut; res farà que abans no s'hagi fet. Res hi ha nou en aquest món! 10 Mai faltarà qui digui: «Això sí que és una cosa nova!» Però tot això ja ha existit segles abans de nosaltres. 11 Les coses passades han caigut en l'oblit, i en l'oblit cauran les coses futures entre els que vinguin després.”[1]


[1] Eclesiastés 1, 1-11

dilluns, 19 de novembre de 2012

Una cita: Maur Esteva




“Em sembla que, de l’onze de setembre ençà, sorpresos, per no dir astorats, davant del què veiem, llegim i sentim, l’evangeli d’avui ens obre la nostra ment per apropiar-nos aquella benaurança del text de Mateu que diu: «benaurats els perseguits per causa de la justícia», però en els dies històrics que estem vivint, si llegim allò que el Papa Joan XXIII, en una afortunada frase, ens deia, fa cinquanta anys, que calia llegir els signes dels temps històrics, la podem traduir així: benaurats els perseguits per una causa justa.

Crec que defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i autoafirmar-les, amb tots els mitjans i amb voluntat de ser un estat sobirà, és una causa justa, fins i tot, si cal, essent perseguits ni que sigui patint persecució, més encara, amb persecució espiritual, dialèctica, perquè qui té la màgia de la paraula pot fer terrorisme espiritual. Si, en lloc de «perseguits a causa de la justícia», o «patir fam i set de justícia o de ser justos», llegim «per una causa justa», per una causa justa, he dit, no és pas forçar el text; em sembla que més aviat pot ser llum per als nostres passos i ajudar-nos a caminar endavant decidits i sense por.[1]



[1] P. Maur Esteva*.  Kerygma de Solius. Homilia predicada a Solius. 1 de novembre de 2012
*(1933) Estudià teologia i litúrgia a Roma; Abat resignat de Poblet i abat general emèrit de l’Orde Cistercenc


dilluns, 12 de novembre de 2012

Una cita: André Breton


Si nosaltres, no trobem prou paraules per a denigrar la baixesa del pensament  occidental, si  nosaltres  no  temem  d’entrar  en  conflicte amb  la  lògica, si nosaltres som incapaços de jurar que un acte realitzat en somnis té menys sentit que un acte efectuat en estat de vigília, si nosaltres considerem fins i tot possible donar fi al temps,  aquesta farsa sinistra,  aquest  tren  que es surt  constantment  de les seves vies,  aquesta boja pulsió,  aquest  inextricable  nus  de  bèsties  rebentants  i  rebentades,  com pot pretendre ’s que donem mostres d’amor, i fins i tot que siguem tolerants, respecte d’un sistema de conservació social, sigui el que sigui? Això és l’ únic extraviament delirant que no podem acceptar.[1]


[1] André Breton. Segon Manifest Surrealista. 1930.  

diumenge, 4 de novembre de 2012

L'Oceà








La fotografia l'he manllevada del mur de Facebook de Josep Ibarz, la foto convida, i tant què si, a relatar i a escriure, veurem com s'han portat les muses en aquest diumenge de tardor per poder acompanyar aquest retrat del "mare nostrum" romà, l'"Okeano" grec, hereu del mar de Tetis...
 





L’Oceà

De vegades, cal viure en solitud,
L’immensitat marina...

De vegades, al bell mig, veler
Se n’amanseixen les onades...
Subtil i tallant proa
Com amarada de vent.

De vegades, acomboiant, sobre l’argent feréstec
la placidesa calma sobre la mar,
amor,
oceà...


Albert Balada ©
Lleida, 04 de Novembre de 2012

dissabte, 3 de novembre de 2012

Una cita: Marco Anneo Lucano



“...les aigües oferiran testimonis i els oferiran les terres, també els oferirà la illa des del cim de les seves roques, i ambdues parts ens contemplaran des de les ribes oposades. Jo no se, oh Fortuna, quin magnífic i memorable exemple prepares amb els nostres destins, quants models de fidelitat i de respecte ...”[1]   


[1] Lucano, Marco Anneo*. Farsalia. CSIC. Madrid. 1974. Pag. 26 llibre IV
(39-65) poeta romà, net de Marco Anneo Sèneca i  nebot de Luci Anneo Sèneca nat la capital de la Bètica i mort a Roma.

Una cita: Plató



La fotografia és original de Sònia Pereda

“Em conduiria d’una manera singular i estranya, atenencs, si després d’haver guardat fidelment tots els llocs a que m’han destinat els nostres generals a Potidea, a Anfipolis i a Delio i d’haver esposat la meva vida tantes vegades, ara que el déu m’ha ordenat, perquè així ho crec, passar els meus dies en l’estudi de la filosofia, estudiant-me a mi mateix i estudiant als demés , abandonés aquest lloc per por a la mort o a qualsevol altre perill. Veritablement aquesta seria una deserció criminal, i em faria creditor a que se’m cités davant d’aquest tribunal como un impiu, que no creu en els déus, que desobeeix a l’oracle, que tem la mort i que es creu savi, i que no ho és. Perquè témer la mort, atenencs, no és altra cosa que creure’s savi sense ser-ho, i creure conèixer allò que no es sap, en efecte, ningú coneix la mort, ni sap si és el més gran dels bens per a l’home. Hom però, se la tem, com si es sabés amb certesa que és el més gran de tots els mals. Vet aquí!, no és una ignorància vergonyant creure conèixer una cosa que no es coneix?”[1]


[1] Plató, Obres completes, Apologia de Sòcrates. edició de Patrici de Azcàrate, tom 1, Madrid 1871. pag. 67-68

Obre la tardor...



La fotografia "Talarn" és original de Llorens Melgosa Alonso

Obre la tardor...

Obre la tardor amplàries denses, de boscatges que reblen el verd que van vestir.
S’intueix la calma de les flaires humides, de les fulles seques que han cobert
Els terres feréstecs dels colors de la vida que  s’atura.
Mentre, el passeig esdevé poesia i la paraula s’esmuny com regalims de presències,
embolcallant-ne els paratges infinits que en dibuixa el teu món.
La mirada cerca en l’ indret aquell glop d’aire pur pentinant-ne les galtes,
Acaronant els cels ennuvolats que s’enfilen de novembre sobre les arbrades.
Poc que passen els dies lentament despertant sensacions estranyes i ocultes,
I quan ho fan et deixen recrear-te en el record d’aquell instant etern, precari,
Que et deix acaronar el que va ser, per gaudir-ne del que és, moment precís,
Volander, eteri i etern alhora, en el camí llambordat que transcorres, ombrívol,
Íntim, com una pregària que s’obre a la llum que s’albira, invitant-te a avançar.
Via fora les males astrugàncies, en un rumb sense retorn
Que et duu més enllà dels somnis, molt més enllà,
Quan la terra entra en calma, com tu mateix, cobejant l’esperit de la vida....  


© Albert Balada

03-10-2012


 
 

  

Com seria...


Com seria la rosada sense l’alzinar veí, sense la calma que guareix de vent i pluja a redós de l’ àbsida malmesa reverdint en el temps la pedra que l’home va conrear? 

Com seria el silenci en el seu trànsit per les angostes restes, quan aquest esdevé sonoritat pètria que regalima per les estances? 

Com seria tot plegat si el pas de l’ànima maldestra hagués permès de conrear nous signes en els itineraris vitals? Potser el món seria el mateix o ben bé un altre o ves a saber si, què...


Albert Balada © 02-10-2012




dijous, 11 d’octubre de 2012

Una cita: Mo Yan



Fotografia original d'Alvaro Monge. 2008 Casa Àsia de Barcelona. Publicada a El Periódico.

“L’ombra acompanya el pas tranquil dels núvols pel cel; un esbart de tórtores baixa i es posa sobre les espigues; el seu amanyac desperta l’àvia, que aviat distingeix les seves formes...”[1]



[1] Mo Yan*. Melca Vermella (Sorgo rojo).Aleph editores. 2009. Pag. 104 (traducció d'aquest text d'Albert Balada

 * (Shandong, 1955) Premi Nobel de literatura 2012

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Viure aquí, un poema de Paul Elouard




Viure aquí[1]


Quan la he vist, la he perdut,
La petjada d’un ermini entre vidres gebrats,
Un estel, a penes un estel, la llum,
Les seves ungles en el despert marbre de la nit.

No parlo ja per a ningú,
El dia i la nit es barregen tan bé en la cabellera,
Sota la meva mirada, sota els seus cabells ella es marceix,
Ser virtuós, és estar en solitud.

Desconeguda, era ella la meva forma preferida,
Jo no tenia la preocupació de ser un home,
I en va, em sorprenc d’haver-me vist obligat a patir
El meu desig com una mica de sol en aigua fred.



   



[1] Elouard, Paul. La Révolution Surréaliste nro. 6 mars 1926. Citat a Elouard Paul, El poeta i la seva ombra. Ed.Icaria. Barcelona. 1981. pag 14. Traducció del Castellà d'Albert Balada

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Avui m'he descobert normal...




Avui m’he descobert normal. No us ho sabria explicar, o potser sí; de fet el que he descobert és que era una característica que no m’hauria pas atribuït mai,  però de vegades les circumstàncies et permeten de veure, com en lloc de sentir-te estrany, diferent, el normal ets tu. I em direu i com ho he endevinat? Doncs molt fàcil, sabent-me distint pels detalls que m’humanitzen, d’una radicalitat extrema, emocional si voleu, clar que, els altres, no t’hi veuen de normal, perquè són ells els qui es creuen normals, però no, el normal ets tu, perquè ets encara capaç de sentir, sense recursos afegits, cercant allò que de senzill tenen les coses. Avui m’he descobert normal i he esmorzat bé... 


Albert Balada©
07-10-2012

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Una cita: Rabí Arthur Waskow



“Si nosaltres ens desprenguéssim dels nostres lligams a la rigidesa de voler adquirir coses, podíem asseure’ns tranquil·lament a beure de les generoses fonts de la visió...”[1]



[1] Joan Chittister et al. “La tienda de Abraham”. Ed. Lumen Edibesa Madrid. 2008 Pag. 79 Rabino Arthur Waskow. Interpretaciones judías del viaje de Abraham. La Tumba y el Pozo

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Renovació i renaixença...




Les clamors denses, com un plany a Deméter i a Ceres, portant garbes i roselles, flors, fruita i gra, llavor i collita; els cants homèrics suren pels camps regalant les oïdes, sabedors que són proveïdors de fruits al seu temps, esplèndids dons que en neixen de la terra com honor immortal que és donat de posseir, com un transit etern que en dibuixa el llarg camí que ressegueixes, tant quan la terra llueixi amb tota mena de olors primaverals, tant quan les tardors anunciïn la renovació i renaixença, una vida grata com a recompensa...

Albert Balada ©
03 d'Octubre de 2012

Fotografia original de Montse Esteba
 — a Santa Coloma de Farners.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Una cita: Eric Hobsbauwm



“Tothom preveu, o tracta de preveure, el futur.  Interrogar-se sobre el demà forma part de la vida, dels negocis. Tots ho intentem fins on és possible. Però el procés de previsió del futur ha de basar-se, necessàriament en el coneixement del passat. El que hagi de succeir tindrà forçosament alguna relació amb el que ja ha passat. (...) És a dir, hem de ser conscients que gran part del futur, és per principi o per a fins pràctics, totalment imprevisible, solen ser fets únics, específics...” [1]     


[1] Hobsbawn, Eric. Entrevista Sobre el Siglo XXI. Traducció d’Antonio Polito, Gonzalo Pontón. Editorial Critica, 2004. Pag. 14

dimecres, 26 de setembre de 2012

Aquell diari




Aquell diari

Els símbols ens amanyaguen l’ànima,
acaronen el cor,
acomboien els sentiments.
Perduda la innocència, recerquem
En el misteri més profund,
Les essències del camí.
No xiulis mistèrica passió
La cançó darrera,
Sinó la primera.
Fes del teu clam silenci;
I del silenci:
Presència, mentre aquesta tardor
Estranya, ens esgrogueeix
Les pàgines d’aquell diari
Que escrivíem.

Lleida, 26-09-2012
Albert Balada ©

dimarts, 25 de setembre de 2012

Una cita: Lluc 8, 16-17




“Ningú que encén una llum la cobreix amb un atuell, ni la posa sota el llit, sinó que la posa en el portallànties perquè els qui entren vegin la llum. Perquè no hi ha res ocult, que no hagi de ser manifestat, ni res amagat, que no hagi de ser conegut, i de sortir a llum.”[1]


[1] La Bíblia. Nou Testament. Vol 72 d’edicions bíbliques. Biblioteca de Autores Cristianos, 1995. Lc 8, 16-17