dilluns, 6 d’abril de 2015

El vell llapis gastat dibuixa l'espiral de la neciesa…




No és cert que els morts siguin més sentits o no en funció d’ on són, o sí, ves a saber; la veritat és que tots tendim a sentir-nos-en del que ens és més a prop, només que ara, aquella fe multicultural se’n va en orris, era allò que esdevenia políticament correcte, que feia elit.

Ara els hereus d’ AlQaeda, els de l’Exèrcit Islàmic, estan soscavant els ciments de l’estructura geoestratègica del món, clar que, per altra banda, la “intelligentzia” mundial,  mentre, va bastint pactes amb l’antiga Pèrsia, aquell  país esdevingut teocràtic que finança aquells que es diuen la resistència del zel.

La niciesa engendra guerres o deixa que aquestes passin i mentre passen sempre acaben patint els mateixos, que acaben essent només xifres, són xifres nogensmenys els morts contats i debatuts un cop han sortit a les notícies,  això si no s’amaga les realitats dels conflictes per a fer veure el que no és i establir-ne un relat que convé a aquella “intelligentzia” mundial, denominació que gairebé és un oxímoron per ella mateixa, si no fos perquè se’ns ha dit que la democràcia així ho vol, i clar ens ho hem cregut, demòcrates com som.
La geoestratègica  perspectiva dóna pas a la estratègica perspectiva,  limitada per l’interès que no és pas el més comú dels  bens, sinó el bé entès des de la perspectiva de l’interès propi , pròpiament , de fet, de qui en rep el benefici d’una determinada situació.

Allò dels Estats centrals i dels Estats perifèrics, que eren, són de fet, tot un seguit de cercles concèntrics,  esdevenen un garbuix difícil de desentrellar, i de tan difícil que millor no emprar-la com a definició, ens diu la intelligentzia;  mentre, en l’antic món, aquell que conformen els continents d’Àfrica, Àsia i Europa,  aquelles centralitats i perifèries van esdevenint fútils, si cap, presoneres de les noves interpretacions i aliances, tan velles però que sembla com si no haguessin passat les centúries...

Mentre, com en la edat mitjana, es tallen caps, el foc crema, es viola el saber, es segresta la diversitat, es mata la vida que pot qüestionar i això que la tecnologia està en un estadi força més avençat del que sembla;  no ho sentim s’ ens diu, i tant que ho sentim!, com en carn pròpia, temorosos que la niciesa la pròpia i l’aliena ens acabi fregant, perquè no hi ha pitjor servei a la societat que la niciesa faci com que no hi és, i ens governi.

© Albert Balada
06-04-2015

  

dijous, 30 d’octubre de 2014

Ètica i Estètica en una Catalunya Estat.



Agraït per les moltes mostres d'afecte rebudes pel treball que acabo de publicar, què és el resultat d'anys d'estudi i docència reflectits en aquestes 348 planes que he editat amb Bubok, només el podeu adquirir, si voleu, en format paper o eBook a través del següent enllaç on hi podeu veure també l'índex i una part de la introducció, com a tastet:
En ell abordo, des d'una perspectiva científica, que no política, el marc conceptual del dret de lliure determinació, però també aspectes com la democràcia, la sobirania, la legalitat, la legitimat, la federació,i la confederació i els models d'Estat, el procés constituent, la restauració democràtica, i, com no, els valors col·lectius...

dijous, 28 d’agost de 2014

De vegades...





La fotografia correspon a la obra "Estudi d'una mà" (llapis sobre paper) de Fidel Trías Pagès (1918-1971)

De vegades estem tan obcecats per aconseguir allò que volem, allò que anhelem, que no som capaços d’adonar-nos que, realment, allò que veritablement necessitem, ja ho hem aconseguit… (Talmud)

© Albert Balada
28-08-2014

dimecres, 27 d’agost de 2014

Som...



Som essers espirituals, on cos i ànima, món físic i món superior, es condensen en la nostra essència, i en ella el sentit de la natura humana que entronca amb la rel divina que ens inspira. Pensaments, sentiments, emocions, reflecteixen aquella connexió universal que ens hauria de fer estar en sintonia amb el nostre entorn, descobrir-nos  en la bellesa mateixa que esdevé en la creació, llum i força alhora amb una finalitat escrita d’antuvi,  la quintaessencia alquímica que durant segles s’ha cercat és en nosaltres mateixos, nosaltres en som el reflex d’aquella obra excelsa, arbre amb rels i branques que sintonitzen el passat amb el present i el futur.

© Albert Balada
27-08-2014

dimarts, 26 d’agost de 2014

El creixement...



El creixement personal esdevé fruit del nostre propi judici, quan hem estat capaços de convertir la nostra avaluació en un judici imparcial`, tal,  que el puguem fer nosaltres mateixos, lluny de tota connexió material, de tota propensió a la justificació, a l’encegament,   és aleshores quan ens col·loquem en un camí de millora, quan ens apoderem de la nostra vida, a través del coneixement que en tinguem de nosaltres mateixos, però també del valor de les nostres obres, de les nostres accions, de les nostres inaccions, dels nostres pre judicis, tot extraient-ne un ensenyament profund i conseqüent, objectiu, que ens uneix de manera insondable amb el Gran Arquitecte, perquè la nostra objectivitat esdevé un lligam finíssim sobre el que assentar un dels vincles que amb ell ens uneix.

© Albert Balada

26-08-2014

diumenge, 24 d’agost de 2014

Sota les llambordes...


        Paris, maig de 1968, feta per Enri Cartier-Bresson






Ens caldrà tornar a mirar si sota les llambordes hi ha la sorra de la platja?

divendres, 22 d’agost de 2014

La persona...




"La persona ha de dominar les seves emocions i qualitats: Aprendre orgull, però no engreïr-se. Conèixer-se en l'enuig, però no enfuriar-se. Ser un expert de la conversa, però no parlar. Conèixer el secret del silenci, però no callar..." (cita talmúdica, llegida en algún lloc, sense saber-ne l'autor) — 

El suport al Jihadisme, Ingenuitat, idiotesa o niciesa?



Hi ha ancorada. principalment en el progressisme. una determinada bonhomia respecte del jihadisme que no puc entendre, sinó és perquè la ignorància és germana del mal i avui el Jihadisme està instal•lat de Gaza a Irak i de Líbia a Nigèria, el perill és enorme i ens ho mirem com embovats, això sí, tot fent bandera contra el sionisme, que fa “progre”, és clar, no fos cas. El dit, no se si és ingenuïtat, idiotesa o niciesa!

© Albert Balada
15-08-2014

La vida alenteix...



La vida alenteix el seu ritme com per prendre embranzida en un moment o en un altre; mentre la realitat s'esmuny com un miratge entre els paratges que ens volen recrear. El sentit comú explica com les coses senzilles esdevenen complexes per mor de complicitats malsanes. És moment d'estar a l'aguait i protegir la memòria, per transmetre-la indemne a les següents generacions, si és que arribem a temps de no caure, engolits pel cataclisme estremidor del final de cicle d'una civilització que esdevé òrfena de valors i principis, aquells bàsics i essencials que ens haurien d'inspirar a tots.

© Albert Balada
18-08-2014

La pedra...





La pedra acomboia el pensament i la distancia d'aquest de la obra dels homes. Ànima que reflecteix cor i cor que reflecteix l'encaix de la nostra existència amb les dinàmiques del creixement en la raó i la essència del bé, a traves de la paraula inicial i iniciàtica que ens fa lliures i iguals, honorant a la vida que trajectar hauria’s cap a la felicitat... 

© Albert Balada
12-08-2014


El silenci plana...




El silenci plana, la pedra sembla guardar-lo, enyoradissa del temps que passa també inexorablement per ella, que la fa vella i bella alhora, amagada del progrés...

© Albert Balada
29-07-2014

Què et pot dur a pensar...




Què et pot dur a pensar que la teva sang és més vermella que la de qualsevol? Quan es produeixen determinades causalitats, ningú és prou per a jutjar del que succeeix, doncs allò que succeeix porta a endevinar quelcom de més profund, jutjar ens testimonia, potser, allò que nosaltres mateixos som, projectant-ho en l’altri, no oblidem que quan assenyalem hi ha tres dits que ens assenyalen a nosaltres...

© Albert Balada
26-07-2014

En el silenci...




En el silenci de la pedra dels hospitalers, els sons de l’arpa deleixen l’ànima i remunten del celatge enllà a la cerca de la mà que pentina la Creació; com un esglai el cor es colpeix amb cada nota, albirant antigors i presències. Si hom tanca els ulls hom descobreix com la cadència musical amara el lloc i el beneeix, recuperant-ne el seu esperit guaridor...

© Albert Balada
15-07-2014

De l'herba estant...





De l’herba estant, els camps verdegen a l’ombra de la carena que pentina el terme. Una fresca amorosa s’escau sota el migdia potent, el silenci plana, agraït, lluny de la sorollosa ciutat, la imponent massa pètria sembla saludar al cel... 

© Albert Balada
15-07-2014

Recés...




Recés on la pedra acomboia el sens: paciència, calma, record, respecte, terra, misteri, presència, eternitat...

© Albert Balada
15-07-2014