dijous, 15 de desembre del 2005

Campanya anticipada, campanya equivocada

El candidat de CiU a l'alcaldia de Lleida, l'any 2007, qui, com en el Quitxot de Cervantes, "de cuyo nombre no quiero acordarme", intenta forçar una campanya d'una durada d'any i mig, una bogeria, insostenible per altra banda, si, com ell, s'està governant una institució, o millor dit, mal governant, si tenim en compte que la seva crítica ferotge a l'endeutament municipal - lògic per altra banda-, quan els recursos rebuts no superen el 13%, perd ara tot el sentit quan ell, el nostre quitxot triplica l'endeutamentament, d'una institució com la Diputació, aixó tenint en compte la partida a amortitzar, que supera amb escreix el que estableix la normativa vigent sobre les condicions de l'estabilitat pressupostària.

Vol deixar per tant, endeutada, com sigui, la institució que detenta el nostre adversari, que destina el 70% del seu pressupost a cobrir la despessa corrent que abasta un seguit de recursos que detreu dels Ajuntaments, als que ha de donar suport, per establir un macro-gabinet d'assessors i més assessors i saltar-se a la torera la llei de subvencions que estableix el criteri del concurs per donar a manta ajuts a entitats lleidatanes, de la ciutat de Lleida, en una clara aposta clientelar, en lloc de donar suport incondicionat als 231 ajuntaments lleidatanas.

Ens hem de resistir a aquest intent de fer una campanya anticipada, ara el que cal és gestionar i gestionar bé i per tant i si ell vol entrar en campanya, que ho faci, però no amb els recursos de tots plegats, perquè això és vergonyant.

Què en deu pensar de tot plegat el Sr. Mas? És clar, copia el format de quan ell era Conseller en Cap, on va detreure recursos d'ensenyament per dotar el seu departament i poder fer la campanya de relleu a l'ex-president Pujol, i per tant ho deu de veure tot molt bé, perquè ell tampoc va tenir cap pudor.

Demà més!

dimarts, 13 de desembre del 2005

Reprenem les reflexions


Quan vaig obrir aquest blog, ho vaig fer amb la pretensió de mantenir una continuïtat, de fet el blog és la fórmula moderna del tradicional diari, i així el vaig batejar. Però després de les vacances, havia deixat d’escriure les meves reflexions, de manera que la utilitat reflexiva que pretenia inicialment es perdia.

D’ara endavant em comprometo a fer entrades constants, a reflexionar “sobre lo divino i lo humano”, com diríem col·loquialment, perquè aquesta finestra oberta al món que és el webblog sigui, això, una finestra per on surtin les idees i perquè no dir-ho les reflexions filosòfiques i politològiques que, per altra banda, faig habitualment en premsa, ràdio i televisió.