diumenge, 26 de febrer del 2012

Consciència Humana (fragment)


La fotografia que acompanya aquest post és original de Patrice Legende Gelsi

"Hi ha de fet un entorn social contra el que rebel·lar-se? I si aquest existeix és imperativament una amenaça per alguna part de l’entramat social? Aquesta és una realitat que caldrà posar sobre la taula, perquè parteix d’una premissa interioritzada absolutament per les societats de tot tipus en el darrer segle i mig, la teoria del conflicte social, tot i que per Weber[6], “la consciencia humana –idees, creences, valors…- és un element tant important com la tecnologia i el conflicte social en la gestació del canvi social. Resulta imprescindible citar Darhendorf[7] en el sentit que ens plantejava com a nucli central el que ell anomena la quadratura del cercle, és a dir: cóm compatibilitzar en les societats lliures la prosperitat econòmica amb la necessària cohesió social?, on al meu entendre resideix el quid de la qüestió, com ens planteja el sociòleg alemany, complementant l’epistemologia weberiana, cohesió vs creixement, en un moment com el present en el que les diferents fonts científiques ens plantegen la fallida del sistema i la necessitat d’una reformulació absoluta del mateix, de manera que el criteri de consciència es fa encara més present, actual i viable que mai."

[6] Gilbert, Jorge. Introducción a la sociología. Lom Ediciones. Santiago de Chile. 1997. pag. 118

[7] Dahrendolf, Ralf. El recomienzo de la historia. De la caida del muro a la guerra de Irak. Katz Barpal Editores. Madrid. 2007.

Extret del meu article "Consciència humana" 07/2009, publicat al meu blog http://www.albertbalada.wordpress.com/ (http://albertbalada.wordpress.com/2009/07/21/consciencia-humana/)


Una cita: Joan de Rila


“No et desviïs ni a dreta ni a esquerra, segueix caminant pel camí reial. Has de mantenir-te lluny i a cura de fascinacions terrenals i recordar sempre perquè has sortit d’aquell món, i perquè has menyspreat les coses mundanes.”[1]



[1] De Rila, Joan*. (Sant Joan de Rila segons l’Església Ortodoxa Búlgara). Extret del seu Testament, dictat l’any 946 dc), en edició de Thomas, John i Constantinides, Àngela amb Constable Giles, publicat per Dumbarton Oaks Research Library. Universitat de Harvard. Washington DC. 2000.

*Sveti Ivan Rilski (876-946) Canonitzat per l’església abans de la separació de l’església católica i la ortodoxa.

divendres, 24 de febrer del 2012

Una cita: Stefan Zweig


“...El sentit de totes les passions és defallir algun dia. El sentit de tot fanatisme és consumir-se a ell mateix. La raó, eterna i calladament pacient, sap esperar i perseverar. De vegades quan els demés embraveixen, ha de callar i emmudir. Però el seu temps arriba, sempre torna.” [1]



[1] .Zweig, Stefan*. Erasmo de Rotterdam: triunfo y tragedia de un humanista. 1a. edició 1938. Paidós. Barcelona. 2004.Pag. 26

* Novelista austríac, nat a Viena en 1881, refugiat a Petrópolis, Brasil, des de 1936, tres anys després de l'ascens dels nazis al poder, i que es suicidà el 22 de febrer de 1942, junt amb la seva dona, en veure Europa destruir-se a si mateixa...

dimarts, 21 de febrer del 2012

Menester


Ens és de menester de recordar les virtuts que ens porten a la tolerància com a símbol de l'evolució dels homes, com a tribut a la nostra pròpia essència, aquella no és altra que la de ser fills de la creació i devots guardians dels principis primers: del valor de la vida, del valor de la igualtat, del valor de la llibertat a la que arribem per la veritat i de la essència màxima que ens fa fills de Déu, la felicitat...

diumenge, 19 de febrer del 2012

La resposta és escoltar


És estrany pensar que tot el que tens cap en una bossa, però és bo de viatjar lleuger... Ha d’estar bé anar-se’n... Els amics al carrer és difícil de fer-los, però molt més difícil de perdre’ls... Estàs preparat, de veritat vols saber les respostes a les teves preguntes? La resposta és escoltar, l’amor és la resposta...

Has creat una realitat de l’amor basada en la por, però és la por la que necessitem per fer el que és correcte, per a ser bons i per a fer el bé? Tu has de ser qui has de marcar les pautes, i escoltant i en l’amor és on la pauta; aleshores t’ has de contestar una simple pregunta: què faria l’amor ara? I la resposta seria: viure la vida sense unes expectatives, sense uns resultats específics, i això no és altra cosa que la llibertat.

Estàs permanentment creant-te a tu mateix a partir de les decisions sobre les coses que t’apassionen i emocionen. Les teves preocupacions són, en realitat una activitat d’una ment que no entén la nostra connexió amb Déu...El patiment no té a veure amb els fets, sinó amb la reacció que nosaltres tenim davant d’ells, fruits de la nostra percepció de les coses...

És el moment d’acudir al teu espai reservat per a Déu, en la teva més secreta intimitat i això et proporcionarà la pau i la pau et proporciona a la vegada la possibilitat de poder entendre-ho tot i entendre que la única cosa que cal, que ens és precisa, és la de ser feliços, perquè Déu vol de nosaltres el que nosaltres mateixos volem de nosaltres mateixos, no ens hem de preocupar per existir, només ho hem de fer per allò que realment volem fer..., però hem de tenir present que si vols abundància per a tu mateix, també l’has d’aconseguir i proporcionar-la per als demés...No et sentis mai abandonat perquè sempre És amb tu, perquè no et put deixar perquè ets la Seva creació, el Seu producte i Ell mateix....[1]



[1] Apunts extrets de la pel·lícula Conversaciones con Dios (2007), dirigida per Stephen Simon. Basada en el llibre: Conversations with God: An Uncommon Dialogue de Neale Donald Walsch

dimecres, 15 de febrer del 2012

Una cita: Marc Tul·li Ciceró


“...Els que digueren que el món era viu i intel·ligent, no van saber veure en absolut quina figura esqueia a la naturalesa d’ànima intel·ligent.” [1]



[1] Ciceró, Marc Tul·li. La naturalesa dels déus. Vol I, Bernat Metge. Barcelona. 1988. Pag. 68

Una cita: Aristòtil




“Tot art i tot investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; és per això que s’ha dit i amb raó què és allò a que totes les coses tendeixen. Però sembla que hi ha alguna diferencia entre els fins, doncs uns són activitats, i els altres, a més d’aquestes, algunes obres; en els casos en que hi ha alguns fins a banda de les accions, són naturalment preferibles les obres a les activitats.” [1]



[1] Aristòtil. Ètica a Nicòmac, llibres I i V. Universitat de València, Servei de publicacions. Valencia. 1993. Pag. 23. Basat en l’edició feta de l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil pel Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid, 1970

dimarts, 14 de febrer del 2012

Una cita: Stendhal


“Potser hi ha entre els homes tantes maneres de sentir com de veure; però aquestes diferències en la nomenclatura no canvien per a res els raonaments que d’elles se’n dedueixen”[1]



[1] Beyle Gagnon, Maria Enrique (Stendhal). Del amor. Edaf. Madrid. 1998. Pag. 50

dilluns, 13 de febrer del 2012

Una cita: Eduard Màrquez

La fotografia "finestra d'Hostalric" és original de Montse Esteba

“... Els records s’amunteguen. Giravolten com les espurnes que es desprenen d’una foguera. Pouen les hores i els dies viscuts al caire de la mort.” [1]



[1] Màrquez, Eduard. El silenci dels arbres. Ed. 62. Lectura Plus. Barcelona. 2011. Pag. 12

dijous, 9 de febrer del 2012

Una cita: Salvador Company


“...les coses que ens envolten van acumulant al llarg dels anys, en el seu ús quotidià, o de vegades en l’oblit, un pòsit de vida que només descobrim quan les perdem o quan s’altera la relació que ens hi va vincular.”[1]



[1] Company, Salvador. Silenci de plom. Ed. 62. Barcelona. 2008. Pag.17

dimecres, 8 de febrer del 2012

Una cita: Josep M. Espinàs


"La millor época sempre ha estat el que estic vivint" (1)


(1) Josep Maria Espinàs. dit a "Gent de paraula". TVE Catalunya. 25-1-2012

dilluns, 6 de febrer del 2012

Una cita: Antoni Tàpies (in memoriam)


"El mur és una imatge que vaig trobar una mica per sorpresa. Fou després d'unes sessions de pintura en les que em barallava tant amb el material plàstic que utilitzava i l'omplia de tal quantitat d'esgarrapades que, de sobte, el quadre canvià, donà un salt qualitatiu, i es transformà en una superfície quieta i tranquil·la. Em vaig trobar amb que havia pintat una paret, un mur, el qual es relacionava a la vegada amb el meu nom" [1]



[1] Antoni Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – Barcelona, 6 de febrer de 2012). Fullet de l'exposició Comunicació sobre el mur, Fundació Tàpies, Barcelona, 1992.

dijous, 2 de febrer del 2012

Una cita: Wislawa Szymborska


Als meus amics (fragment)[1]


Coneixedors dels espais

De la terra a les estrelles,

Ens perdem en l’espai

De la terra al cap.

Es interplanetari,

Del lament a la llàgrima.

En el camí de la falsedat a la veritat

Deixes de ser jove.

Ens fan riure els avions a reacció,

Aquest esvoranc del silenci

Entre el vol i la veu,

Com record del món.

Hi ha hagut vols més veloços,

La seva veu que arriba amb retard

No ens arranca del somni,

Sinó anys després.



[1] Szymborska Wislawa*. Poesía No Completa. Fondo de Cultura Economica, Mexico DF 2002

*Tot i que Szymborska, neix a Kornik (oest de Polònia) el juliol de 1923, i és la poetessa més coneguda de Polònia, va haver d’esperar fins a la concessió del Nobel el 1996 per a que la seva obra arribés a la resta del món. La autora destacà per una poesia plena d’humor i pel seu hàbil joc de paraules.

Traducció feta al català per Albert Balada de la traduccó castellana feta per Gerardo Beltrán y Abel A. Murcia en el llibre de la referència.