dissabte, 31 de desembre de 2011

Desiderata 2012


Què s'acompleixin les prediccions de la fi del món, d'aquest món, com el coneixem, i què neixi un món on l'humilitat sigui moneda de canvi, on sapiguem gaudir del cant d'un ocell, on fruïm amb el regalim d'una gota d'aigua...

dilluns, 26 de desembre de 2011

Una cita: Agustí Colomines


“La història no és en cap cas la memòria, ni pot esdevenir esclava de l’actualitat”[1]



[1] Colomines, Agustí *. “El passat que no passa”. Bloc d’Agustí Colomines 26-12-2011

* Barcelona, (1957) és professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialista en historiografia i història del nacionalisme, ha estat Visiting Fellow a la University of East Anglia (Regne Unit). Des del desembre del 2007 és director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem).

diumenge, 25 de desembre de 2011

Reflexions sobre la crisi ètica*


* Extret del Discurs de S.S. Benedicto XVI a la Cúria Romana amb motiu de les Felicitacions de Nadal. Sala Clementina. Dijous 22 de disembre de 2011

"Europa es troba en una crisi econòmica i financera que, en darrera instància, es fonamenta sobre la crisi ètica que amenaça al Vell continent. Encara no són en discussió alguns valors com la solidaritat, el compromís amb els demés, la responsabilitat amb els pobres i els que pateixen, manca amb freqüència, però, la força que els motivi, capaç d’induir a les persones i als grups socials a renúncies i sacrificis. El coneixement i la voluntat no segueixen sempre la mateixa pauta. La voluntat que defensa l’interès personals enfosqueix el coneixement, i el coneixement debilitat no és capaç d’enfortir la voluntat”

divendres, 16 de desembre de 2011

Reflexions sobre la Llibertat *



* extret del text del Missatge de Sa Santedat Benet XVI per a la cel·lebració de la XLV Jornada Mundial de la Pau del 1 de gener de 2012. el 8 de desembre de 2011


La llibertat és un valor preciós, però delicat; se la pot entendre i usar malament. “En l’actualitat, un obstacle particularment insidiós per a l’obra educativa és la massiva presència, en la nostra societat i cultura, del relativisme que, en no reconèixer res com definitiu, deixa com a darrera mesura només al propi jo amb els seus capricis; i, sota l’aparença de la llibertat, es transforma per a cadascú, en una presó, perquè separa l’un de l’altre, deixant a cadascú empresonat dins del seu propi “jo”. Tanmateix, dins d’aquest horitzó relativista no és possible una autèntica educació, dons sense la llum de la veritat, abans o després, tota persona queda condemnada a dubtar de la bondat de la seva mateixa vida i de les relacions que la constitueixen, de la validesa del seu esforç per a construir amb els demés quelcom en comú »[1]


Per a exercir la seva llibertat, l’home ha de superar per tant, l’horitzó del relativisme i conèixer la veritat sobre si mateix i sobre el bé i el mal. En allò més íntim de la consciència l’home descobreix una llei que ell no s’ha donat a si mateix, sinó a la que ha d’obeir i quina veu el crida a estimar, a fer el bé i a defugir del mal, a assumir la responsabilitat del bé que ha fet i del mal que ha comès[2]. Per això, l’exercici de la llibertat està íntimament relacionat, amb la llei moral natural, que té un caràcter universal, expressa la dignitat de tota persona, assenta la base dels seus drets i deures fonamentals, i, per tant, en darrer anàlisi, de la convivència justa i pacífica entre les persones.


L’ús recte de la llibertat és, doncs, central en la promoció de la justícia i la pau, que requereixen el respecte cap a un mateix i cap a l’altre, encara que es distanciï de la pròpia forma de ser i viure. D’aquesta actitud broten els elements sense els que la pau i la justícia es queden en paraules sense contingut: la confiança recíproca, la capacitat d’establir un diàleg constructiu, la possibilitat del perdó, que tantes vegades es voldria obtenir però que costa de concedir, la caritat recíproca, la compassió cap als més dèbils, així com la disponibilitat per al sacrifici.



[1]Discurso en la ceremonia de apertura de la Asamblea eclesial de la diócesis de Roma (6 junio 2005): AAS 97 (2005), 816.

[2]Cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 16.


Enllaç al document íntegre



dilluns, 28 de novembre de 2011

Només la veritat ens farà lliures...


L’orgull no dóna el poder. L’aigua fa verda la terra i torna la vida... No és alçada, ni el pes, ni la bellesa, ni cap títol, com tampoc el diner, el que fa gran una persona. És la seva honestedat i respecte pels sentiments i interessos dels demés. Quan parla de cara i viu d’acord amb el que diu, quan està amatent, quan mira als ulls i somriu. Una persona és gran quan compren, quan és capaç de posar-se en el lloc dels altres, quan obra no d’acord al que hom espera d’ ell, sinó d’acord amb allò que hom espera d’un mateix.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Una cita: Anaxàgores


"L’home pensa perquè té mans” [1]


[1] Anaxàgores de Clazòmene* a Aristòtil "De Partibus Animalium" IV 687a8-9

*Αναξαγόρας) (500-428 ac), Mestre de Pericles, Arquelao, Protàgoras d’Abdera, Tucidices i del dramaturg Eurípides, el primer pensador estranger en establir-se a Atenes. degut a la destrucció i reubicació dels habitants de Clazomene (Turquía). Havia ensenyat a Atenes durant uns trenta anys quan es va haver d’exiliar després de ser acusat d’impietat en suggerir que el Sol era una massa de ferro candent i que la Lluna era una roca que reflectia la llum del Sol y procedia de la Terra. Es diu que es va deixar morir de gana a Làmpsaco, una colònia de Milet.

diumenge, 13 de novembre de 2011

una cita: Ernest Hemingway


"....No somniava ja amb tempestes, ni amb dónes, ni amb grans fets, ni amb grans peixos, ni amb baralles, ni amb competicions de força, ni amb la seva esposa. Només somniava ja en llocs, i amb els lleons en la platja. Jugaven amb gatets a la llum del crepuscle i ell els hi tenia afecte...” [1]


[1] Ernest Hemingway. El Vell i el mar. Ed.Especiales. La Habana. 2002

dijous, 27 d’octubre de 2011

Una cita: Joseph Ratzinger


‎"La llibertat és un gran bé. Però el món de la llibertat s’ha mostrat en bona part absent d’orientació, i molts tergiversen la llibertat entenent-la com llibertat també per a la violència. La discòrdia assumeix formes noves i espantoses, i la lluita per la pau ens ha d’estimular a tots nosaltres d’una manera nova" [1]


[1] Fragment del discurs de Joseph Ratzinger (Benet XVI) en la cimera interconfessional d’ Asís.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Una cita: Ramiro Calle


“La felicitat és un estat de consciencia...no hi ha altre bé que la pau interior "[1]


[1] Calle, Ramiro. La Vanguardia. 22-10-2011

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Una cita: Manuel Castells


“Però quan sorgeix una distància creixent entre representants i representats, quan el model econòmic, ecològic, de protecció social o de mode de vida entra en crisi o és qüestionat, aleshores els moviments socials són la font de renovació de la societat, l’únic antídot contra l’esclerosi d’una política sotmesa a les forces irracionals del mercat i a les racionals de la cobdícia.” [1]


[1] Castells, Manuel. Movimiento y Política. La Vanguardia. 22-10-2011

dijous, 6 d’octubre de 2011

Una cita: Tomas Tranströmer


“La meitat muda de la música és aquí, com la olor

A resina que envolta les branques ferides per un llamp.

En cada home un estiu subterrani,

En la cruïlla de camins, una ombra,

Y s’allunya corrent, tot seguint la trompeta de Bach.

La pietat inspira de sobte cautela. Deixar

La seva disfressa del jo en aquesta platja,

On la onada colpeja i es retira, colpeja

I es retira.”[1]


[1] Tranströmer, Tomas. Elegia (fragment) de l’obra “Desgel a Migdia”. Nórdica Libros, S.L. Col·lecció lletres nòrdiques. Pag. 21 Tradüit per Albert Balada, de la traducció castellana de Roberto Mascaró

diumenge, 25 de setembre de 2011

Una cita: Plató

Fotografia Montse Esteba.

“Sòcrates: No és aquest l’home que havent-se fet culpable de tots els delictes i permetent-se les major injustícies aconsegueix posar-se a cobert de les amonestacions, de les correccions i els càstigs”[1]


[1] Plató. Georgias o de la retòrica. Editorial Espasa Calpe. Madrid. 1988. Pag.82

Un dia, un nen...


Un dia, un nen*

Un dia s’aixecarà sobre tres branques de lilà,

Aquelles que un nen mirarà com un llibre d’imatges;

El món, al seu voltant, serà buit i així serà

Com ell inventarà la vida des de la primera plana:

Tot dibuixan la forma d’una taroja

Li donarà al cel el seu primer sol;

Tot dibuixant l’ocell, inventarà la flor

Tot cercant la ramor de l’aigua, entendrà el clam del cor

Tot dibuixan els braços d’una estrella

Trobarà, l’infant, el cami dels grans;

Dels grans, d’aquells que han guardat una mirada meravellada

Pels fruits de cada cada dia i per les roses de l’amor.



*Edmond David Bacri -Eddy Marnay- 1920/2003, lletrista i poeta francés nat a Argel..

Traducció: Albert Balada

divendres, 23 de setembre de 2011

Una cita: Maríana Bernárdez


“...Hi ha un perill superlatiu que es desconeix, és la insensatesa que sobrevé en no haver aconseguit cap so, encara que altra cosa serà, i ben distant, el delirar entre les paraules...” [1]


[1] Bernárdez, Mariana.* En la quietud del silenci. Casa del tiempo. UAM. México. Noviembre de 2009 Nro. 25. pàg. 97 i 98

(1964) Llicenciada en Comunicació Social i Doctora en Filosofia.

dijous, 22 de setembre de 2011

Una cita: Francesc-Marc Àlvaro


“...La política democràtica és un diàleg permanent entre lideratges amatents i dinàmiques socials no sempre previsibles, induït per varies corrents que creen moments d’oportunitat”[1]


[1] Àlvaro, Francesc Marc*. De l’article “On va la transició de Mas?" Publicat a La Vanguardia 21-09-2011

* (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un periodista i assagista català.

diumenge, 21 d’agost de 2011

Una cita: Joseph Ratzinger


"Sabem que quan la sola utilitat i el pragmatisme immediat s’erigeixen com a criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques: des dels abusos d’una ciència sense límits, més enllà d’ ella mateixa, fins al totalitarisme polític que se aviva fàcilment quan s’ elimina tota referència superior al mer càlcul de poder. En canvi, la genuïna idea d’ Universitat és precisament el que ens preserva d’aquesta visió reduccionista y parcial d’allò humà....Com ja digué Plató: “Cerca la veritat mentre ets jove, doncs si no ho fas, després se t’escaparà d’ entre les mans” (Parmènides, 135d). Aquesta alta aspiració és la més valuosa que es pot transmetre personal y vitalment ... y no simplement unes tècniques instrumentals i anònimes, o unes dades fredes, usades només funcionalment."[1]


[1]Joseph Ratzinger, S.S. Benet XVI . Discurs a la Basílica de Sant LLorenç de l'Escorial. Divendres 19 d'agost de 2011.

diumenge, 14 d’agost de 2011

Una cita: Francis Fukuyama


“... Encara que la percepció mateixa de l’home respecte del món material està modelada per la consciència històrica que tingui d’aquest, el món material a la vegada pot afectar clarament la viabilitat d’un determinat estat de consciència”[1]


[1] Francis Fukuyama, ex analista de la “Corporación Rand” y ex subdirector de planificació política del Departament d’ Estat Nordamericà. Extret d l’article, publicat originàriament a la revista The National Interest (estiu de 1988), basat en una conferencia de l’autor al John M. Olin Center for Inquiry into the Theory and Practice of Democracy de la Universitat de Chicago.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Una crítica literària: "Veus del sàhara"


Vides dirigides per la llibertat (Albert Balada)

03/05/2011

L'assaig d'Herranz, Peris i Palau, ens dóna una visió compacta d'opinions i de parers sustentats en les experiències viscudes en un grup seleccionat de persones que en testimonien una visió crua i de vegades aterridora de vides que han estat dirigides sota una única premissa: la llibertat; l'assaig que ens presenta Cossetània és nogensmenys que una anàlisi qualitativa de l'experiència grupal, sense interpretació aparent, més que els comentaris que s'identifiquen a l'inici de les entrevistes o les acotacions que ens permeten copsar l'ambient que perceben com a transmissors de fets, només li manca, al meu humil parer, una segona part, que contextualitzi i constrasti informacions, no per falsar res, ans al contrari, per documentar encara més els fets que ens traslladen: l'abandonament per part de l'Estat espanyol, les posicions de Marroc, Algèria i Mauritània, de les NU o fins i tot dels EUA. En tot cas, un llibre que es llegeix amb un llenguatge clar i planer i que et deixa atrapat en els relats colpidors.


Publicat per la editorial Cossetània

dimecres, 13 de juliol de 2011

Una cita: Nicollo Maquiavelli


“No cregui cap Estat que sempre és possible prendre una decisió segura: sigui quin sigui l’aliat, sempre persistiran els dubtes. Perquè en l’ordre natural dels esdeveniments, quan s’evita un inconvenient es cau en d’altres; la prudència és en saber discernir els dits inconvenients i prendre per bo el que sigui menys dolent”[1]


[1] N. Maquiavelo. El Principe. Edit. Planeta. Barcelona. 1992. pag. 106

Una cita: Joichi Ito


“Qüestiona l’autoritat. Pensa per tu mateix. Sigues lliure en la teva manera d’actuar” [1]


[1] Joichi Ito*"Las voces serán más importantes que los votos" Ciberpaís –Elpaís.com- entrevista de Joseba Elola. 10-07-2011.

* (1966) es empresari i capitalista de risc. Sense estudis de grau acomplerts. Director del Media Lab del Instituto tecnológico de Massachusetts

dissabte, 9 de juliol de 2011

Una cita: Facundo Cabral


“Cuida el present, perquè en aquesta estació passaràs la resta de la teva vida”[1]


[1] Cabral, Facundo*. Introducció al cant del seu tango: “La esperanza

*(1937-2011) cantautor argentí assassinat el 9-7-2011 a Guatemala

dissabte, 18 de juny de 2011

Una cita: Marina Subirats


“Quan hi ha un problema, apareix la sociologia. Si no, ens ignoren”. [1]


[1] Subirats, Marina * "Las formas del Parlament también son violentas a veces”. La Vanguardia. 17-06-2011

*(Barcelona, 1943) Doctora en Sociologia. Premi Catalunya Sociologia 2011

dimecres, 8 de juny de 2011

Una cita: Jorge Semprún


“Mai més, sigui quina sigui la circumstància, qualsevol preu a pagar, tornaria a sacrificar la veritat en ares a la pragmàtica raó d’Estat o de Partit”.[1]


[1] Semprún, Jorge*. Autobiografía de Federico Sanchez. Ed. Planeta. Barcelona 1978. pag. 140

* (Madrid, 1923 – París 7-5-2011) Polític, escriptor i cineasta en llengua espanyola i francesa.

diumenge, 5 de juny de 2011

Una cita: Enric Juliana


“Vivim una època d’enderrocs. En hores vint-i-quatre, la vida pot ser una altra.”[1]


[1] Juliana, Enric* De l’article “Un got d’aigua clara”.La Vanguardia 5-5-2011

*Badalona, 1957, Periodista

dijous, 5 de maig de 2011

Una cita: Gao Xingjian


“La veritat és immensa, però la llei universal no es pot conèixer. Aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni detenir-la. La guerra és molt estúpida, però fem la guerra. El món és estúpid, l’home és estúpid, i cal ser conscient d’això.[1]


[1] Xingjian, Gao*. Contraportada de La Vanguardia. 06-01-2011.

* Ganzhou 1940 Premi Nobel de Literatura de l’any 2000. Llicenciat en llengua francesa. És dramaturg i novel·lista. La seva obra més important és “La muntanya de l’ànima”

dijous, 31 de març de 2011

Una cita: Stéphane Hessel


“Del pensament productivista, dut per Occident, que ha travat el món en aquesta crisi només en podrem sortir a través d’una ruptura radical amb la fuita cap endavant del “sempre més” embolcallat de les essències financeres i l’ajuda de determinismes científics i tècnic. Estem en un temps transcendent en el que ens cal què l’essència de la ètica, de la justícia i de l’equilibri durador, esdevinguin prevalents, doncs riscos més greus encara ens amenacen, aquells que poden dur a la fi de l’aventura humana sobre el planeta fins al punt que aquest pugui esdevenir inhabitable per l’home”[1]


[1] Hessel, Sthéphane. Indignez-vos! Indigène Éditions. Montpellier (France). 2011.Pag. 20-21

dijous, 17 de març de 2011

Una cita: Marc Tul·li Ciceró


"Qualsevol pot equivocar-se, però nomes el neci persevera en la seva falta"( Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare)[1]



[1] Ciceró, Marc Tul·li. Philippicae. Ed. Planeta. Barcelona. 1994

Una cita: Eduard Punset


“És en el contacte amb els demés on és la innovació i la vida” [1]


[1] Punset, Eduard. BNF – La sexta TV. 16.-3-2011

dimarts, 15 de març de 2011

Una cita: Albert Einstein


“Molt aviat vaig prendre consciencia de la insignificança de les aspiracions i il·lusions que aclaparen sense descans a la gran majoria dels homes al llarg de tota la seva vida. Tampoc vaig tardar en veure com de cruel era aquesta inquietud, quina duresa es disfressava aleshores d’hipocresia i de grans paraules, millor que avui. La necessitat condemna a participar en aquesta carrera per la supervivència, però encara que resolgués les necessitats físiques, no satisfeia a l’home com a esser que pensa i sent.”[1]


[1] Einstein, Albert. Aubiographical notes, Paul A. Schilpp. Open court ed. La Salle III. 1949. citat a Sanchez Ron, José Manuel “Albert Einstein obra esencial / crítica”Ed. Crítica. 2005. Barcelona. pag. 43

diumenge, 6 de març de 2011

Una cita: Gilles Deleuze


“Només existeix el present en el temps, i recull, reabsorbeix el passat i el futur; però només el passat i el futur insisteixen en el temps, i divideixen en l’infinit cada present. No són tres dimensions successives, si no dues lectures simultànies del temps. “[1]



[1] Deleuze, Gilles*. Lògica del Sentit. (trad. Miquel Morey) Ed. Paidós Ibérica. Barcelona. 2005. Pag. 31

(1925-1995) filòsof francès. Després de finalitzar els seus estudis es consagrà a realitzar una sèrie de monografies sobre Kant, Spinoza, Nietzsche o Bergson. Va escriure nombroses obres filosófiques, però també sobre la història de la filosofia, la política, la literatura, el cinema i la pintura

divendres, 4 de març de 2011

Una cita: Pilar Rahola


“No som el que correm, sinó el què som capaços de contemplar aturats en la cantonada del temps”[1]



[1] Rahola, Pilar*. Del artícle “El verbo durar”. La Vanguardia. 04-03-2011.

*Pilar Rahola i Martínez (1958) Doctora en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Col·laboradora de La Vanguardia i del programa Els Matíns de TV3

dimecres, 23 de febrer de 2011

Una cita: Coia Valls


“…Tal com ensenyava Carnèades[1]…no es pot assolir més que allò probable. És a dir la certitud total esdevé impossible, però també ho és la incertesa absoluta…”[2]


[1] (Καρνεάδης) filòsof grec nascut a Cirene (l’actual Líbia) al 213 aC. Representant de l ' escepticisme forjat en pugna contra els epicuris i contra l’estoïcisme. Inicià l'anomenada Acadèmia platònica nova amb una nova orientació: el probabilisme que matisava l'escepticisme, essent adversari del dogmatisme. No va deixar escrits i la seva doctrina només es coneix a través dels seus deixebles.

[2] Valls, Coia*. La Princesa de Jade. (Premi Nestor Luján de Novel·la històrica) Ed. Columna. Barcelona .2010.Pag. 39

* (Reus, 1960), professora d’Educació Infantil i d’Educació Especial, logopeda i pedagoga terapeuta. escriptora i actriu, ha publicat relats en volums col·lectius, com ara “Dansa de blaus”, a Narracions breus (Sitges, Port d’Aiguadolç, 2001), “El pasaje de Lucía”, a Nubes de papel (Santander, Ediciones Ex-Libris, 2006) o “Fer-te meva, una obsessió”, a 10x10 microrelats (Barcelona, La Quadriga, 2006), amb els quals ha guanyat diversos premis.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Una cita: Joan Colomines


“Són lluny i lluny la falç i la ginesta.

Ara visc la ciutat

Dalt d’un pis ben moblat…”[1]


[1] Colomines, Joan*. Fragment del poema “Paravles”, recollit al llibre de Aizarma, Santiago, Urbez, Luis, Equipo Reseña. Doce años de cultura española 1976-1987. Ed. Encuentro. 1989. pag. 76

* (1922-2011) És autor d’obres poètiques com La vida a cada pas o Entre la multitud, així com del manifiest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic i d’assaigs com Aportacions a la lluita nacionalista catalana o La poesia, un combat per Catalunya).

diumenge, 20 de febrer de 2011

L’ombra dels déus ran de l’aigua


Sonen aires confusos que adornen

Les caroles tèbies dels gessamins...

Cauen el lents dies dels hiverns

Càlids, que s’esgoten,

Com la vida s’esgota pas a pas

Dins de les angoixes

del temps.

Buidor de la paraula viatgera,

Que deixa els somnis fugissers

Per esdevenir missatge.

Senzill clam,

esquerpa carícia

que adorna el seguici.

Humils gestes,

Déus de fang que s’esgoten...

Llàgrimes.

Una a una,

Mil a mil,

Reclamen dignitat...

Mentre, cau la nit.

La gola dels sàtrapes,

S’asseca sobre els terres

Eixuts i els llits,

Sense altra llum

Que vetlli la gegantessa,

dels cels Distints...

Esquerpa carícia

Que deixa els somnis fugissers

Senzill clam,

que adorna el seguici.

Buidor de la paraula viatgera,

Per esdevenir missatge.

Lleida, 20 de febrer de 2011

©Albert Balada