dijous, 28 d’agost del 2014

De vegades...





La fotografia correspon a la obra "Estudi d'una mà" (llapis sobre paper) de Fidel Trías Pagès (1918-1971)

De vegades estem tan obcecats per aconseguir allò que volem, allò que anhelem, que no som capaços d’adonar-nos que, realment, allò que veritablement necessitem, ja ho hem aconseguit… (Talmud)

© Albert Balada
28-08-2014

dimecres, 27 d’agost del 2014

Som...



Som essers espirituals, on cos i ànima, món físic i món superior, es condensen en la nostra essència, i en ella el sentit de la natura humana que entronca amb la rel divina que ens inspira. Pensaments, sentiments, emocions, reflecteixen aquella connexió universal que ens hauria de fer estar en sintonia amb el nostre entorn, descobrir-nos  en la bellesa mateixa que esdevé en la creació, llum i força alhora amb una finalitat escrita d’antuvi,  la quintaessencia alquímica que durant segles s’ha cercat és en nosaltres mateixos, nosaltres en som el reflex d’aquella obra excelsa, arbre amb rels i branques que sintonitzen el passat amb el present i el futur.

© Albert Balada
27-08-2014

dimarts, 26 d’agost del 2014

El creixement...



El creixement personal esdevé fruit del nostre propi judici, quan hem estat capaços de convertir la nostra avaluació en un judici imparcial`, tal,  que el puguem fer nosaltres mateixos, lluny de tota connexió material, de tota propensió a la justificació, a l’encegament,   és aleshores quan ens col·loquem en un camí de millora, quan ens apoderem de la nostra vida, a través del coneixement que en tinguem de nosaltres mateixos, però també del valor de les nostres obres, de les nostres accions, de les nostres inaccions, dels nostres pre judicis, tot extraient-ne un ensenyament profund i conseqüent, objectiu, que ens uneix de manera insondable amb el Gran Arquitecte, perquè la nostra objectivitat esdevé un lligam finíssim sobre el que assentar un dels vincles que amb ell ens uneix.

© Albert Balada

26-08-2014

diumenge, 24 d’agost del 2014

Sota les llambordes...


        Paris, maig de 1968, feta per Enri Cartier-Bresson






Ens caldrà tornar a mirar si sota les llambordes hi ha la sorra de la platja?

divendres, 22 d’agost del 2014

La persona...




"La persona ha de dominar les seves emocions i qualitats: Aprendre orgull, però no engreïr-se. Conèixer-se en l'enuig, però no enfuriar-se. Ser un expert de la conversa, però no parlar. Conèixer el secret del silenci, però no callar..." (cita talmúdica, llegida en algún lloc, sense saber-ne l'autor) — 

El suport al Jihadisme, Ingenuitat, idiotesa o niciesa?



Hi ha ancorada. principalment en el progressisme. una determinada bonhomia respecte del jihadisme que no puc entendre, sinó és perquè la ignorància és germana del mal i avui el Jihadisme està instal•lat de Gaza a Irak i de Líbia a Nigèria, el perill és enorme i ens ho mirem com embovats, això sí, tot fent bandera contra el sionisme, que fa “progre”, és clar, no fos cas. El dit, no se si és ingenuïtat, idiotesa o niciesa!

© Albert Balada
15-08-2014

La vida alenteix...



La vida alenteix el seu ritme com per prendre embranzida en un moment o en un altre; mentre la realitat s'esmuny com un miratge entre els paratges que ens volen recrear. El sentit comú explica com les coses senzilles esdevenen complexes per mor de complicitats malsanes. És moment d'estar a l'aguait i protegir la memòria, per transmetre-la indemne a les següents generacions, si és que arribem a temps de no caure, engolits pel cataclisme estremidor del final de cicle d'una civilització que esdevé òrfena de valors i principis, aquells bàsics i essencials que ens haurien d'inspirar a tots.

© Albert Balada
18-08-2014

La pedra...





La pedra acomboia el pensament i la distancia d'aquest de la obra dels homes. Ànima que reflecteix cor i cor que reflecteix l'encaix de la nostra existència amb les dinàmiques del creixement en la raó i la essència del bé, a traves de la paraula inicial i iniciàtica que ens fa lliures i iguals, honorant a la vida que trajectar hauria’s cap a la felicitat... 

© Albert Balada
12-08-2014


El silenci plana...




El silenci plana, la pedra sembla guardar-lo, enyoradissa del temps que passa també inexorablement per ella, que la fa vella i bella alhora, amagada del progrés...

© Albert Balada
29-07-2014

Què et pot dur a pensar...




Què et pot dur a pensar que la teva sang és més vermella que la de qualsevol? Quan es produeixen determinades causalitats, ningú és prou per a jutjar del que succeeix, doncs allò que succeeix porta a endevinar quelcom de més profund, jutjar ens testimonia, potser, allò que nosaltres mateixos som, projectant-ho en l’altri, no oblidem que quan assenyalem hi ha tres dits que ens assenyalen a nosaltres...

© Albert Balada
26-07-2014

En el silenci...




En el silenci de la pedra dels hospitalers, els sons de l’arpa deleixen l’ànima i remunten del celatge enllà a la cerca de la mà que pentina la Creació; com un esglai el cor es colpeix amb cada nota, albirant antigors i presències. Si hom tanca els ulls hom descobreix com la cadència musical amara el lloc i el beneeix, recuperant-ne el seu esperit guaridor...

© Albert Balada
15-07-2014

De l'herba estant...





De l’herba estant, els camps verdegen a l’ombra de la carena que pentina el terme. Una fresca amorosa s’escau sota el migdia potent, el silenci plana, agraït, lluny de la sorollosa ciutat, la imponent massa pètria sembla saludar al cel... 

© Albert Balada
15-07-2014

Recés...




Recés on la pedra acomboia el sens: paciència, calma, record, respecte, terra, misteri, presència, eternitat...

© Albert Balada
15-07-2014

La fête de l'été...





Le 21 juin est la fête de l'été. Préparons-nous à ressentir l'énergie de ce moment unique où le jour est le plus long de l'année, où la vie explose, où la végétation connaît le summum de son épanouissement. Le solstice d'été célèbre le soleil, et le soleil c'est le feu, symbole d'une grande richesse mais aussi d'une certaine ambivalence. 


Comme le soleil par ses rayons, le feu représente par ses flammes qui montent, embrasent et crépitent, l'action fécondante, purificatrice et illuminatrice. 

Le feu, comme le soleil, éclaire mais aussi brûle, dévore et détruit. 

Les brasiers de la Saint-Jean prolongent la liturgie du feu nouveau et l'antique baptême du feu. Alors que les feux intimistes de Noël sont des feux de braise, ceux de la Saint-Jean sont des feux vifs, à flammes hautes, alimentés surtout par de la paille et des branchages, autour desquels sont accomplis rondes, farandoles, gambades et sauts, accompagnés de chants, de musique et de folle gaieté.


© Albert Balada
20-06-2014

Sigues...




Sigues honrat en els teus actes amb tothom. Creu en la justícia, però no en la que diuen els altres sinó en la teva pròpia, en el teu coneixement i en el dels que t’han precedit, perquè has de ser font de la distinció entre el bé i el mal, entre el correcte i l'incorrecte.


Aixeca't, sense por i amb humilitat que no sigui falsa, per sobre la massa de gent amb por d'actuar, doncs amagar-se com una tortuga dins la closca no és viure, cal tenir un valor heroic, encara que resulti perillós, que no és altra que viure plenament, de manera complerta i meravellosa, sense ceguesa, però amb intel•ligència, essent fort en el respecte i la prudència. 

Has d’entrenar la ment i l’ànima, més enllà de la força dels homes, desenvolupant el teu poder en l’ús del bé per a l’altri, amb compassió necessària per a ajudar als teus companys en el seu camí, sempre que et sigui possible.

No abonis la crueltat, doncs no has de menester demostrar la teva força, ans sies cortès fins i tot amb els teus adversaris, doncs sense aquesta actitud, no series diferents dels animals, car has de ser respectat per la manera com tractes als altres, aquesta és la teva veritable força, aquella que es farà evident en els moments de necessitat.

Sigues honest i acompleix allò que dius, perquè quan alguna cosa emprens ha de semblar com si ja l’haguessis fet, però que res ni ningú pugui aturar la teva paraula, doncs en el simple i senzill fet de prometre o jurar hi ha d'haver la suficiència, car parlar i fer han d’esdevenir el mateix. 
Sigues tu el teu propi jutge, amb la consciència com les teves decisions reflecteixen el que realment ets, ningú pot amagar-se d’un mateix.

I com que fer o dir una cosa et pertany, sigues responsable del fet o del dit, com de les seves conseqüències, això et farà intensament lleial, perdurablement fidel, doncs les paraules d’un home lliure i de bons costums són com les seves empremtes i et seguiran per sempre.


© Albert Balada
25-05-2014

Sóc de gustos senzills jo...





Sóc de gustos senzills jo, amant, però, de les subtileses amb les que la vida ens regala, no defugint la sensibilitat, si aquesta és a l’abast, no calen grans tresors per a fer valor, de vegades un retrat, de vegades la flaire del menjar ben fet, de vegades la carícia del vent, fins i tot el repòs obligat representa una causalitat més del camí que et porta a la reflexió o al somni llarg de mitja tarda, construint plànols mentals que t’enllacen amb el pensament del món oníric, no físic... Quan aconsegueixes que el teu dia resti en silenci, aleshores el món es reconstrueix a ell mateix, albires aquella calma necessària en esperit i cos que t’acompanya com un altre jo, amb qui pots entrar en diàleg quan el descobreixes, quan et descobreixes, lliure de pre judicis, lliure de greuges, desbastades les costures que també fan mal, com si sentissis el temps, l’oratge canviant, la lluna que esdevé nova i s’amaga als nostres ulls, fent-nos veure, com de tant en tant cal que així sigui, silenci, foscor, per poder reprendré el camí de la descoberta permanent, sense ancoratges, sense llasts, sense maletes, només amb allò que hem de menester, difícil de creure, gairebé res, tampoc els metalls profans que a tantes penes duen ... Aprendre a viure sense la por d’un món que de vegades es fa incomprensible, estúpidament incomprensible, però alhora tant, però tant humà, res de nou sota el cel, es diu, i és cert; cal doncs saber-se’n allunyat, perquè és la única manera de poder entendre el sense sentit, i de poder donar valor a les coses més versemblants, gens inútils, fins i tot imprescindibles, un color, una nota, un so, un gust, un somriure... amb opinions i parers diversos ens descobrirem tant propers i tant allunyats alhora, mentre el temps transcorre de manera inexorable per tots, però no tots l’haurem sabut fer nostre ...

© Albert Balada
04-05-2014

Sentir-te



Sentir-te en la estança divina, acaronat pel vert que creix i s'expandeix, gaudi de vida i enyor, no pas tristesa, doncs no hi ha dret a sentir-la, en la cerca de la veritat; aquell que odia o menysté resta condemnat a repetir el camí, que de senzill mestratge, en ell es perden esperances vanes... Sia un bon dia i gaudim-lo com el primer...

© Albert Balada
03-05-2014

Lorsque je me souviens...




Lorsque je me souviens où peut être un jour on avait reçu le don du ciel, c’est longtemps que la vie, elle est parcourrait un chemin tracé, même que l’on acceptait, mais peut être aussi il aurait fallu se distraire aux moments sur la route, une petite fleur, une hirondelle, des petits mots de bon jour, en regardant le soleil, là en haut nous surveillant, ces nuages blancs en dansant par le ciel, et aussi quelques instants pour nous ; tout sa l’on découvre quand on est déjà âgé, et il nous faut inventorier, et l’on voit que la vie, notre vie, c’est qui vaut l’argent ce sont ces petites choses que l’on paraissait avoir oubliés mais non elles restent là, chez nos cœurs, maison de l’âme. 

© Albert Balada
02-05-2014

En el principi...



“En el principi existí la Paraula i la Paraula era amb el Creador, i la Paraula era el Creador. Ella era en el principi amb el Creador. Tot es feu per ella i sense ella no es feu res de tot allò que existeix. En ella era la vida i la vida era la Llum dels homes, i la Llum llueix en les tenebres, i les tenebres no la venceren.” Juan I, 1-5

Allò...



Allò que fem, sentim, pensem... Esdevé com un mirall que es reflecteix sobre nosaltres...


© Albert Balada
23-03-2014

Estar viu...




Estar viu vol dir que no ets mort, però no vol dir que visquis, perquè entre totes dues posicions materials i de temps, no hi ha distancia, si entenem vida i mort com dues posicions contradictòries, no estarem pas entenent la vida entesa en connexió amb el Creador. 

Estar viu significa estar en simbiosi perfecta amb la creació i per tant amb el bé, és aleshores quan el temps esdevé distint, doncs la nostra forma corporal, que pot semblar limitar-lo, de fet és només una determinada posició temporal de la nostra ànima, que es connecta inevitablement amb l’univers a través de la nostra opció mortal. 

De que serveixen doncs les enveges, els odis, les rancúnies, les traïcions, si no són més que expressions d’un mal temporal que pot arrossegar, però, la nostra ànima a través del temps i de l’espai? 

© Albert Balada
18 d’Abril de 2014

El deure...




El deure, “en la vida diària, és alliberar-se del sotmetiment de l’home al seu cos i a la seva ànima animal, a les exigències i costums derivades de lo corporal i d’un medi ambient materialista.” 

Rabi Menajem M. Schneerson. Baruj HaShem, 11 de Nisán de 5723 Brooklyn, N.Y.

No deixis...





No deixis que ningú t’alabi, defuig tot afalag, però tampoc acceptis la companyia d’aquell que tendeix a la crítica permanent, allunya-te’n tant com pugis, perquè viure en senzillesa no ha de menester d’aquestes actituds, que tendeixen a conrear convencions malsanes i de vegades perverses i predadores

© Albert Balada
22-03-2014

Benvinguda siguis...




Benvinguda siguis, primavera, l’equinocci que té a veure amb la creació mateixa, quan la terra va nàixer, com ens neix també la vida que ha anat operant el canvi de temps enrere, lloem doncs el temps que ens és donat de viure, feliç qui és capaç de veure més enllà dels senyals i els símbols...

© Albert Balada
20-03-2014

Ens alimenta...




Ens alimenta el sol des de l'est l'ànim, la vida, ens duu el missatge del naixent cap al creixement i ensems ens ensenya que res paga la pena, sols el saber i la cerca, el coneixement. Sigui, doncs, un bon dia...

© Albert Balada
19-03-2014

El temps...





El temps és una raó que pertany a una determinada i limitada visió del món, com de la vida...


© Albert Balada
16-03-2014

Il y a pas un jour...



Il y a pas un jour ou l’on se souvienne à ces mots d’enfant, ces sourires, ces nuages, ce soleil; jours fériés ou pas, le chaud de l’été plus chaud que autrefois, ou le froid hivernale plus froid que autrefois; toujours le sens ou peut-on ouvrir les yeux, avec l’innocence nécessaire, pour faire découverte au fond de l’âme, au fond du cœur de l’home qu’il y a quelque chose que ne fonctionne pas sur notre société du maintenant même comme hier, on oublie de la valeur de l’existence, on oublie de la valeur du sens de vivre, la seule chose qui doit être sublimée…

© Albert Balada
16-03-2014