En la dialèctica acadèmica sobre la ciclicitat dels processos històrics, de igual forma com les campanes de Gauss ens identifiquen el procés evolutiu de tot cicle paradigmàtic, ens cal revisar els textos antics, com aquells que ens descrivien les anàlisi que es feien sobre el particular ja en el segle XV, per a poder descobrir com hi ha una determinada defensa d’aquella ciclicitat. En aquest context trobem a Francesco Guicciardini[1], polític i historiador, vinculat a la saga dels Medicci, que ja escrivia l’any 1.521: “canviats només els rostres i els colors superficials, les coses tornen totes sempre idèntiques. No veiem cap característica que no s’hagi vist ja en altres temps. Però al canviar els noms i les figures de les coses, només els homes prudents les reconeixen. Sens dubte, però, la història és bona i útil, perquè et posa al davant i et fa reconèixer i veure el que mai no havíem conegut ni vist”.
De la mateixa manera com observem que el concepte de ciclicitat és un concepte emprat en la geologia, la seva significació en tant que atribut de les seccions estratigràfiques que mostren repeticions molt semblants en escales molt diverses ens duu a les teories de Schwarzacher[2] qui ens relata com aquella ciclicitat cobra vigència com a principi rector dins de la teoria geològica amb molta més acceptació que l’uniformitarisme. És en la clau de l’estudi de la historia del pensament i de les idees, on descobrim per tant aquella vigència interpretativa, com també la trobem en la dimensió antropològica i/o arqueològica de determinats estudis científics com ara sobre Mesoamèrica, com el que fa Fernando Lòpez[3], qui recull les paraules de Anna Chapman : "el modelo debe empezar con la secuencia a partir del siglo XVI y abarcar épocas anteriores como ya lo han propuesto muchos investigadores, tocando temas de interés especial, entonces cualquiera de las secuencias puede referirse al pasado anterior o posterior a su época. Es decir, aunque las diferentes secuencias estarían necesariamente situadas en un tiempo delimitado, ellas deberían ofrecer una cierta apertura hacia el pasado y hacia el futuro" [4] .
[1] Guicciardini, Francesco a Nicolàs Maquiavelo, 18 de maig de 1.521 a Niccolò Machiavelli, Opere, edició de Franco Gaeta, Turí, 1.984, vol III, pg. 525
[2] Schwarzacher, W. Repetition and cycles in the stratigrapy. Earth Science Reviews nr. 50. 2000. pag. 51-75
[3] López Aguilar, Fernando y Guillermo Bali, “Mesoamérica. Una visión desde la teoría de la complejidad”, en Ludus Vitalis III, 5, 1995, pp. 83-102.
De la mateixa manera com observem que el concepte de ciclicitat és un concepte emprat en la geologia, la seva significació en tant que atribut de les seccions estratigràfiques que mostren repeticions molt semblants en escales molt diverses ens duu a les teories de Schwarzacher[2] qui ens relata com aquella ciclicitat cobra vigència com a principi rector dins de la teoria geològica amb molta més acceptació que l’uniformitarisme. És en la clau de l’estudi de la historia del pensament i de les idees, on descobrim per tant aquella vigència interpretativa, com també la trobem en la dimensió antropològica i/o arqueològica de determinats estudis científics com ara sobre Mesoamèrica, com el que fa Fernando Lòpez[3], qui recull les paraules de Anna Chapman : "el modelo debe empezar con la secuencia a partir del siglo XVI y abarcar épocas anteriores como ya lo han propuesto muchos investigadores, tocando temas de interés especial, entonces cualquiera de las secuencias puede referirse al pasado anterior o posterior a su época. Es decir, aunque las diferentes secuencias estarían necesariamente situadas en un tiempo delimitado, ellas deberían ofrecer una cierta apertura hacia el pasado y hacia el futuro" [4] .
[1] Guicciardini, Francesco a Nicolàs Maquiavelo, 18 de maig de 1.521 a Niccolò Machiavelli, Opere, edició de Franco Gaeta, Turí, 1.984, vol III, pg. 525
[2] Schwarzacher, W. Repetition and cycles in the stratigrapy. Earth Science Reviews nr. 50. 2000. pag. 51-75
[3] López Aguilar, Fernando y Guillermo Bali, “Mesoamérica. Una visión desde la teoría de la complejidad”, en Ludus Vitalis III, 5, 1995, pp. 83-102.
[4] Chapman, Anne, “Mesoamérica, ¿Estructura o historia?”, en La validez teórica del concepto de Mesoamérica. XIX Mesa Redonda de la Sociedad Mexicana de Antropología, México, INAH, (Científica, 198), 1990, pp. 21-34.
