Manifest Maig Francès de 1.968
Les assemblees generals dels diversos establiments públics d’ensenyament superior (segons la llista adjunta), proclamen solemnement que una reforma de la Universitat ha de seguir la línia directora dels següents principis fonamentals:
1. INDEPENDÈNCIA i CONTESTACIÓ.
a) La Universitat ha de ser absolutament independent de qualsevol poder polític.
b) La Universitat ha de ser el centre de contestació permanent de la societat. La informació i els debats lliurement organitzats entre estudiants, personal docent i personal no docent de la Universitat constitueixen el medi fonamental d’aquesta contestació.
c) Aquest principis hauran de ser garantits, així com la presència i lliure expressió de les minories per un conjunt de regles internes de cada establiment d’ensenyament superior.
II. AUTOGESTIÓ
a) L’ensenyament gratuït en tots els nivell és un deure per a una societat present i futura.
b) Ha d’estar oberta a tots, efectiva i igualitàriament, sense imposar cap selecció.
c) Els establiments d’ensenyament superior han de ser regits paritàriament per estudiants i ensenyants sense cap ingerència externa.
d) Els fons públics aportats per l’Estat es fixaran en funció de les exigències de la col·lectivitat nacional, expressats en els plans econòmics a mig i llarg Termini, que la Universitat ha de fixar-se democràticament, i quina aplicació és obligatòria per als establiments públics. Les organitzacions del personal docent i d’estudiants estaran representades en les comissió d’elaboració dels plans. Les quantitats es dedicaran a l’ensenyament per plans, un cop ratificats aquests, s’imposaran com a una obligació del poder polític executiu i deliberant al votar el pressupost anual. Aquestes quantitats, pel que fa referència a l’ensenyament superior, es repartiran entre les universitats a través d’un organisme paritària de personal docent i estudiants que hagin participat en l’el·laboració dels plans.
e) Tota real autonomia exigeix la institució d’organismes capaços de neutralitzar les forces exteriors, que podrien desposseir de fet als estudiants i al personal docent del poder decisori en tot allò que fa referència al funcionament de la Universitat. Únicament els comitès nacionals de vigilància, nascuts dels comitès paritaris, poden definir els mitjans acordats per a contestar als intents de recuperació, especialment als que s’aprofitarien immediatament de les utilitzacions anàrquiques de la autonomia.
III. AUTODEFINICIÓ
a) Els estudiants i el personal docent han de poder sotmetre a examen, regularment i amb tota llibertat el contingut i la forma de l’ensenyament.
b) La Universitat haurà de ser un centre de cultura social. Per tant haurà de determinar ella mateixa els marcs en els quals els treballadors participaran en les seves activitats.
c) Els exàmens i concursos en la seva forma actual hauran de desaparèixer i ser substituïts per una avaluació continuada basada en la qualitat del treball realitzat durant el període. El suspens en una assignatura, en la forma actual, no sanciona sempre la peresa o falta d’aptitud de l’alumne, sinó, amb freqüència, la falta d’ensenyances.
IV. AUTOPERPETUACIÓ
La Universitat és la voluntat d’una perpètua superació per:
a) Una estreta conjunció de la investigació i l’ensenyament;
b) Educació permanent;
c) El reciclatge regular dels treballadors i del personal docent; per això han d’establir-se anys de total disponibilitat per a l’estudi.
Aquest text elaborat pels representants dels establiments d’ensenyament superior següents :
I-E.P. París; Dret i Ciències Econòmiques de París; Medicina, París; Filosofia, Sociologia i lletres, París; Llengües Orientals; ex Escola d’ Art; Ciències de la Halle aux Vins; Ciències d’Orsay; Ciències Econòmiques, Poitiers; Ciències Econòmiques, Clermont-Ferrand, es proposarà a les Assemblees Generals i serà adoptat o refusat en la seva totalitat.
