Els “moments” a la vida política catalana no son entesos per una bona part de la població. Aquesta és una reflexió que ens cal fer a tots plegats, si llegim la pregunta numero 19 d de l’enquesta d’opinió del Centre d’estudis d’opinió de la Generalitat de Catalunya REO 419 “Baròmetre d’opinió política maig 2008”, sobre dades compilades entre el 14 i 25 d’abril de 2008, on el 67,6% dels enquestats en una mostra de 2.000 persones a Catalunya, manifesten que : "de vegades la política sembla tan complicada que se’ls fa difícil entendre el que està passant”.
L’estudi de l’organisme de recerca de l’opinió de la Generalitat, planteja al llarg de 320 pàgines tot un seguit de ítems que aporten tot un ventall de dades que poden ser molt interessants a l’objecte de l’estudi del perfil de l’opinió política i social dels ciutadans de Catalunya, però el que a mi en particular em sembla significatiu, és que hi hagi el reconeixement per part de la mostra d’una dada tant rellevant, que ens posa de manifest o bé un distanciament dels polítics o, el que és més probable, del discurs polític respecte dels ciutadans, la qual cosa ens obre tot un ventall de perspectives a analitzar, a avaluar diria que d'immediat, respecte del procés de compactació psicosocial de les polítiques públiques per una banda, com de la interacció amb la ciutadania de tot plegat per l’altra, donat que si 7 de cada 10 ciutadans ens estan dient que “no entenen” de que se’ls parla, alguna cosa no va bé.
Certament hi ha qüestions de difícil comprensió i ho valoràvem recentment, en una conversa en la que recordàvem el Referèndum per a la Constitució Europea; un text complex, llarg, eminentment tècnic, que resultava molt difícil d’explicar, com d'entendre als profans i per tant a la ciutadania en general, que va tenir el resultat que va tenir, forçant-ne finalment el procés de Lisboa que ha portat a la utilització del sistema de ratificació parlamentària en lloc del referend popular.
En alguna conversa d’aquelles que en diem de “’ptit comité” se'n parla ja de com comença a ser hora de tornar a circumscriure els debats als àmbits del parlament o de les assembles locals, en lloc de traslladar-los als mèdia, com ara succeeix, al mateix que caldria convindre com determinades "coses " hauríen de quedar circumscrites al debat estrictament polític en els àmbits corresponents, sense fer-ne un "ús", diríem que “populista” de les mateixes i llençar-ho al carrer com aquell que no vol la cosa; parlem, potser, de responsabilitat política. En tot cas cal, segurament, una reflexió en profonditat des de l'esfera política però també des de l'esfera de les idees.
L’estudi de l’organisme de recerca de l’opinió de la Generalitat, planteja al llarg de 320 pàgines tot un seguit de ítems que aporten tot un ventall de dades que poden ser molt interessants a l’objecte de l’estudi del perfil de l’opinió política i social dels ciutadans de Catalunya, però el que a mi en particular em sembla significatiu, és que hi hagi el reconeixement per part de la mostra d’una dada tant rellevant, que ens posa de manifest o bé un distanciament dels polítics o, el que és més probable, del discurs polític respecte dels ciutadans, la qual cosa ens obre tot un ventall de perspectives a analitzar, a avaluar diria que d'immediat, respecte del procés de compactació psicosocial de les polítiques públiques per una banda, com de la interacció amb la ciutadania de tot plegat per l’altra, donat que si 7 de cada 10 ciutadans ens estan dient que “no entenen” de que se’ls parla, alguna cosa no va bé.
Certament hi ha qüestions de difícil comprensió i ho valoràvem recentment, en una conversa en la que recordàvem el Referèndum per a la Constitució Europea; un text complex, llarg, eminentment tècnic, que resultava molt difícil d’explicar, com d'entendre als profans i per tant a la ciutadania en general, que va tenir el resultat que va tenir, forçant-ne finalment el procés de Lisboa que ha portat a la utilització del sistema de ratificació parlamentària en lloc del referend popular.
En alguna conversa d’aquelles que en diem de “’ptit comité” se'n parla ja de com comença a ser hora de tornar a circumscriure els debats als àmbits del parlament o de les assembles locals, en lloc de traslladar-los als mèdia, com ara succeeix, al mateix que caldria convindre com determinades "coses " hauríen de quedar circumscrites al debat estrictament polític en els àmbits corresponents, sense fer-ne un "ús", diríem que “populista” de les mateixes i llençar-ho al carrer com aquell que no vol la cosa; parlem, potser, de responsabilitat política. En tot cas cal, segurament, una reflexió en profonditat des de l'esfera política però també des de l'esfera de les idees.
