Que alguna cosa està canviant en el món de la literatura, en el món de l’opinió, en el món en general resultat obvi, tòpic fins i tot. El proper dia 17 es presenta a Vallromanes la primera antologia blogger catalana, "La Catosfera Literària", en la que m’honoro de ser-hi. Però el que ha estat més important és el pas dels prestigiosos Ortega y Gasset, de premiar una blogger, potser el fet que sigui cubana i que no l’hagin deixat sortir del país hi afegeix alguna cosa més, però en definitiva comença a quedar clar que el model 2.0 representa quelcom en el context de l’opinió, sigui quina sigui.
Em sento molt orgullós que aquesta blogger, Yoani Sánchez, amb el seu blog: Generación Y , hagi estat distingida amb tant alt guardó; per ella, però també pel que significa respecte dels canvis que afrontem tots plegats en aquest segle XXI, canvis, però, que en el seu cas hauriem de combinar amb la paraula: esperança, o potser cercant la variable revolució indexada com un element més de les variables 2.0; el seu premi és un reconeixement a tota la galàxia blogger, també.
Sigui quina sigui la filosofia que ha inspirat el suport a aquesta experiència, el cert és que el reconeixement a la presència del blog en l’àmbit de la vida informativa, però també en el relat, com en la filosofia, en la literatura, ho és en definitiva sobre l’expressió més quotidiana del context epistolar que representa escriure a cegues en aquest espai mediàtic que és la xarxa, i, més com en el cas d’aquesta filòloga cubana, que ho fa amb el risc del moobing polític o potser l’extorsió, com tanta altra gent arreu del món, com ens relata avui el diari El País en el seu suplement sobre els premis i en concret en la seva pag.41; quan de sentit tenen, doncs, aquelles paraules que escrivia, entenc que resignada, en un post del dia 3 de maig: ¡Qué ganas tengo de crecer… de hacerme adulta y que me dejen salir y entrar de casa sin permiso!, mica a mica aquests petits espais de llibertat contaminen, segur.
Em sento molt orgullós que aquesta blogger, Yoani Sánchez, amb el seu blog: Generación Y , hagi estat distingida amb tant alt guardó; per ella, però també pel que significa respecte dels canvis que afrontem tots plegats en aquest segle XXI, canvis, però, que en el seu cas hauriem de combinar amb la paraula: esperança, o potser cercant la variable revolució indexada com un element més de les variables 2.0; el seu premi és un reconeixement a tota la galàxia blogger, també.
Sigui quina sigui la filosofia que ha inspirat el suport a aquesta experiència, el cert és que el reconeixement a la presència del blog en l’àmbit de la vida informativa, però també en el relat, com en la filosofia, en la literatura, ho és en definitiva sobre l’expressió més quotidiana del context epistolar que representa escriure a cegues en aquest espai mediàtic que és la xarxa, i, més com en el cas d’aquesta filòloga cubana, que ho fa amb el risc del moobing polític o potser l’extorsió, com tanta altra gent arreu del món, com ens relata avui el diari El País en el seu suplement sobre els premis i en concret en la seva pag.41; quan de sentit tenen, doncs, aquelles paraules que escrivia, entenc que resignada, en un post del dia 3 de maig: ¡Qué ganas tengo de crecer… de hacerme adulta y que me dejen salir y entrar de casa sin permiso!, mica a mica aquests petits espais de llibertat contaminen, segur.
