A la foto Norberto Bobbio Norberto Bobbio (1909-2004) i Maurizzio Viroli (1952-), politòlegs italians, el primer al que es reconeix amb el sobrenom de “el filòsof de la democràcia”, el segon, professor de Princeton, un dels politòlegs de més prestigi de l'actualitat, debatien l’any 2002 sobre la República, la italiana, unes converses que van quedar escrites per a la posteritat[1] i en les que com cita el pròleg de Viroli, ambdós coincidíen en que: “Desafortunadament... les democràcies semblen haver esgotat la capacitat de mantenir viva la religió cívica” (Bobbio/Viroli 2002:5).
En un moment del “diàleg” es refereix una reflexió, que ben bé podria ser utilitzada per a descriure el moment actual, el context en el que es desenvolupa la governabilitat més absolutament contemporània de la bota itàlica i els recents esdeveniment: enfonsament de l’esquerra, victòria de l’extrema dreta, presa de possessió de l’alcalde Roma amb cohorts a mà alçada, la crisi de les escombraries napolitanes i els atacs contra romanesos i italians als suburbis .
Diu Viroli: “Seguint els ensenyaments dels clàssics, crec que l’amenaça més seriosa per a la supervivència d’una república democràtica ha arribat sempre de les faccions, enteses com a grups d’homes fidels a un cap, quin principal objectiu és obtenir avantatges i privilegis. De fet, allò que converteix a les faccions en particularment perilloses és aquella persecució d’avantatges i privilegis en la lleialtat dels seus membres a un cap” (Bobbio/Viroli 2002: 79) .
Diu Bobbio, alguna pàgina més enllà: “Una de les raons de la força i per a mi també de la perillositat de Berlusconi consisteix en assenyalar una nova etapa en la història del país: en ser i en presentar-se com a fundador d’un partit nou en contraposició als vells partits considerats decadents, al igual que els feixistes feien respecte de les antigues formacions polítiques de la Itàlia liberal” (Bobbio/Viroli 2002:82)
[1] Bobbio, Norberto y Viroli, Maurizio. Diálogo en torno a la República. Kriterios Tusquets editores. Barcelona. 2002.
En un moment del “diàleg” es refereix una reflexió, que ben bé podria ser utilitzada per a descriure el moment actual, el context en el que es desenvolupa la governabilitat més absolutament contemporània de la bota itàlica i els recents esdeveniment: enfonsament de l’esquerra, victòria de l’extrema dreta, presa de possessió de l’alcalde Roma amb cohorts a mà alçada, la crisi de les escombraries napolitanes i els atacs contra romanesos i italians als suburbis .
Diu Viroli: “Seguint els ensenyaments dels clàssics, crec que l’amenaça més seriosa per a la supervivència d’una república democràtica ha arribat sempre de les faccions, enteses com a grups d’homes fidels a un cap, quin principal objectiu és obtenir avantatges i privilegis. De fet, allò que converteix a les faccions en particularment perilloses és aquella persecució d’avantatges i privilegis en la lleialtat dels seus membres a un cap” (Bobbio/Viroli 2002: 79) .
Diu Bobbio, alguna pàgina més enllà: “Una de les raons de la força i per a mi també de la perillositat de Berlusconi consisteix en assenyalar una nova etapa en la història del país: en ser i en presentar-se com a fundador d’un partit nou en contraposició als vells partits considerats decadents, al igual que els feixistes feien respecte de les antigues formacions polítiques de la Itàlia liberal” (Bobbio/Viroli 2002:82)
[1] Bobbio, Norberto y Viroli, Maurizio. Diálogo en torno a la República. Kriterios Tusquets editores. Barcelona. 2002.
