Cercar en l’infinitud de la bondat aquell principi que ens descrigui el perquè dels trànsits permanents en el pensament i les essències, seria com cercar aquella gota d’aigua que lluenteja en mig de les paraules que esgoten els mites. Cercar la mira de complicitat resulta de vegades poc més que decebedorament absurd si el món que hom coneix i el món que hom desitja no és necessàriament coincident, aleshores on podies haver trobat aquella posició de rigor hi descobreixes misteris que se saben descoberts, simplicitats en aquell escenari que és la vida.
