Camí que plana per valls i
fondàries, que s’estén al llarg de revolts i pujades; de pegades pla, de
vegades pedregós, amb paratges fantàstics, amb paratges erms; és en definitiva el
nostre camí en el que ens cal de saber articular aquella cerca constant i
permanent que ens ha de permetre créixer, sense més ambicions, ni pretensions,
que conrear el saber en ell, en la superació personal com en l’ajuda al proïsme
a cada passa, per avançar lenta i pausadament, sense presses, per acomplir el
nostre destí, fita transcendent que ens engatja amb els camins dels altres,
rutes que es defineixen certes si hom assoleix en la calma els principis
primers que han de vestir la vida humana ...
© Albert Balada
12-10-2013
