No has de deixar que la fatiga t’empaiti, tampoc has
de deixar créixer les angoixes ni els planys que fumegen de les formes i els
costums; si optes, però, per cercar nous
celatges, navegaràs per aigües fosques fins a la Llum i aquell sostre que
encercla, com una bombolla, el teu entorn, serà esbocinat, quan hi arribis,
atenent la teva voluntat, esdevenint
alliberat del món antic que has decidit d’abandonar, per recrear-te en nous
colors i noves formes, en la raó essencial de la vida com està escrit d’antuvi...
© Albert Balada
21-10-2013
