La connexió amb l’exterior se succeeix de manera radical, quan hom situa
l’ànima en la dimensió precisa, és a dir, en aquella en la què aquella
proximitat esdevé quelcom més que física, per devenir l’espai que hom omple de
Llum i irradia els sentits, i en aquest procés, el proïsme descobreix en nosaltres
la pròpia essència, la seva, connectada a una altra realitat, la nostra, i
esdevenen no poques casualitats i causalitats alhora, que no ho són pas, són
fruit d’aquella mateixa Llum que hem estat capaços de connectar adequadament en
harmonia perfecta amb l’Univers.
I algú podria pensar que hom parla només d’espiritualitat, que també,
hom parla de descobrir-nos en la transformació diària, en aquella en la que ens
trobem, servint a una causa superior a nosaltres, que no és altra que el
proïsme, ajudant-lo també a créixer si així ho podem contextualitzar, o
senzillament ajudant, amb el convenciment que la generositat de donar té retorn,
encara que només sigui en un somriure agraït, el món, s’alimenta també d’aquestes
expressions sumades, quan hem estat capaços de embolcallar-nos en la Llum i
mostrar-la al món.
© Albert Balada
02-10-2013
