Si només hi som nosaltres, malaguanyat
espai... bastint immensitats en el pensament, en allò bell, administrant la
nostra bondat i la nostra valerosa existència amb la força que ens caracteritza,
sobre un espai que se’ns fa infinit en el temps, dins d’un escaquer que es
dibuixa en la nostra cerca constant, delimitant-nos la grandesa del que És.
Potser la nostra experiència té
més a veure amb les casualitats de la vida, més enllà del nostre intel·lecte,
descobrint-nos que hi ha preguntes que ens hem de fer, però que necessiten ser
fetes en un moment precís, concret, per a poder obtenir, no només la nostra
resposta, aquella que l’estudi ens ha de permetre, sinó la resposta que ens cal
en aquest moment idoni, descobrint-nos allò que només ens pot ser descobert quan
la nostra ment, però també la nostra preparació espiritual ha albirat el lloc
que convé al nostre destí per a ser capaços d’entendre tota la complexitat de l’Univers.
La raó del perquè de les coses,
més enllà de la mera acceptació, ens és consubstancial com a essers
intel·ligents, però aquesta raó creix en l’axioma humà de manera exponencial,
radicalment exponencial a l’evolució mateixa i fins i tot més enllà d’e lla, revolucionàriament
sense malbaratament de talents
descobrint allò que els mites no ens permeten de descobrir, l’existència de la
raó suprema que governa l’ intel·lecte, la essència mateixa de tot plegat.
Potser en la nostra exigència rau
el principi de l’errada, la pressa, lluny d’alimentar la calma i la
perseverança per a descobrir-nos en el nostre moment present, com una realitat
d’èxit en la nostra connexió amb el Cosmos, amb nosaltres mateixos en
projecció. Els nostres sentits escruten les sensacions i els sentiments, la
nostra intel·ligència va més enllà de les passions i en descobreix la bellesa
que es conrea en tota la Creació, en aquest nostre creixement personal que ho és
alhora col·lectiu, en la suma de coneixement i en la suma espiritual alhora.
© Albert Balada
14-10-2013
