La fotografia és original de Montse Esteba
El misteri de la vida, rau en la
pròpia consciència i el valor que hom té per a cadascú, de fet, és un bé
atorgat, que ens testimonia una essència major que nosaltres mateixos, cert és
que la limitació del temps terrenals, esdevé premonitòria de la nostra connexió
present, passada i futura amb l’Univers mateix, però la nostra ment no recorda
aquell viatge, aquella missió que ens ha estat encomanada i hem de treballar la
nostra ànima a mesura que transcorre la nostra existència; despertar-la i
conèixer aquell missatge que hi ha estat inserit en el seu fons, esdevé una
fita que ens ha d’acostar a la sublim complaença, és, de fet, la nostra constant
perfecció, en ella la que ens fa ser connectors entre ambdós mons, el món físic
i el món espiritual, com a punts de connexió entre ells, de manera
que el misteri esdevé menys distant de la nostra perfecció i el vel que el
cobreix va deixant pas a la Llum que tot ho il·lumina i ens ajuda a transcendir
encara més i alliberar-nos dels ancoratges mundans; cert és que el temps és
limitat i pautat però esdevé aleshores preciós en cada instant, doncs haurem
descobert la raó i el sentit de tot plegat, essent alhora preparats per un camí
infinit més enllà de nosaltres mateixos, amarats d’un sentiment de complicitat
amb el cosmos mateix, més enllà de la matèria.
© Albert Balada
06-10-2013
