És complicat de mantenir de
vegades les pròpies idees, de vegades més que complicat és difícil, i d’altres
ja resulta gairebé impossible. En
general, la corrent dels temps acostuma a tendir a arrossegar qualsevulla
dissidència o plantejament individual, fora de convenció, parlem de pensament,
d’opinió, de reflexió.
La vida, però, t’ensenya que la
fermesa en els teus convenciments, amb la discreció i la paraula justa, perviu
en les generacions futures, si hom sap fer transmissió adequada i prudent, és
de fet la llibertat que circula a través de l’ànima en comunió, cert és que
quan el manteniment del parer resulta impossible, aleshores hi ha un procés d’auto
sacrifici important i aquesta és aleshores la grandesa del convenciment que
aconsegueix en el silenci i la prudència el manteniment d’aquell parer.
En realitat parlem d’una auto
entrega, de la construcció dels ponts i les columnes que es construeixen pas a
pas, amb fermesa, amb més o menys dificultats, però a la fi, més enllà de
qualsevulla negació de la realitat, és la realitat mateixa que s’acaba transformant
tard o d’hora, amb la humilitat perenne, doncs encara que sapiguem que no es dóna
valor al propi convenciment, que fins i tot pot ser una mena de “no res”, tard
o d’hora sura, com l’oli que no aconsegueix de barrejar-se en l’aigua per molt
que ho remenem.
© Albert Balada
24-10-2013
