La misericòrdia és nogensmenys
que la compassió benvolent, assimilable
a la paciència, virtut que acompanya les accions del bé de les ànimes en estat
de purificació, assimilable al perdó que ens cal sostenir com a essència de
bondat i de camí de Llum, el que dit en termes contemporanis vindria a ser com
aquell principi que ens ha de dur, des de la contemplació i la pau d’esperit a
la justícia social, com instrument de transformació del món físic des del món
espiritual.
La importància de la vida, com a
camí a recórrer, ens requereix de la modèstia, com una actitud de bé, que ens
aproxima també a la bellesa com a petita llum que ha d’inundar les nostres
vides; atribut diví que forma part de la nostra ànima, però que cal descobrir
en cada passa que donem, en cada acció o inacció que emprenem, que no han de
servir a altra causa que a l’alliberament mateix de tota servitud, sense
abandonar la rectitud que ens cal en el camí benèfic que cal emprar.
La inclinació al mal és una
pretensió fàcil, i en la dificultat d’obrar en el bé, és on podrem descobrir-nos
en la misericòrdia que obra.
© Albert Balada
29-10-2013
