La compassió alimenta l’esperança
en la pròpia consciència, desperta el principi essencial que ens defineix com a
essers socials, però alhora ens identifica en la nostra dimensió més
profundament humana, la radicalitat espiritual i la comprensió mateixa que ens
cal, no només cap al proïsme, sinó respecte de nosaltres mateixos, una
aproximació a la nostra pròpia espiritualitat, a la connexió de les nostres
ànimes, la major grandesa que hom pot esperar d’un mateix.
© Albert Balada
27-10-2013
