dijous, 27 de juny del 2013
dilluns, 24 de juny del 2013
La paraula escrita és quelcom de poderós...
La paraula escrita és quelcom de poderós,
però cal tenir-ne cura. Pots recórrer molts i fantàstics llocs, fins i tot arribar
a Shangri-la, sense moure’t del lloc on són llegides, emocions que són cultura,
de quin desconeixement, se’n deriva la seva destrucció, aquella que ens duu a destruir
la civilització mateixa; quan les llegeixes, passen a ser quelcom teu, no són
somnis, són reals murmuris d’històries, de relats, lliures, vagant per la teva
ment i el teu cor, recreant-se una i una altra vegada...
© Albert Balada
24-06-2013
Cremin els silencis rancis...
La fotografia és original de Llorenc Melgosa Alonso
Cremin els silencis rancis, les males virtuts, els mals pensaments. El foc purificador esvaeixi les tenebres en les que l’home s’entorna per a fer-ne catarsi de baixes passions, com dels orgulls desmesurats causa d’infortunis. Flames solsticials que en redimeixen l’ànima de la patètica quotidianitat, per enlairar-la sublim i solemne fins la deïtat mateixa, aquella que l’aixopluga i l’acarona com a obra seva que n’és, pura.
24-06-2013
diumenge, 23 de juny del 2013
Cosa guardada...
"Sobre qualsevol cosa guardada, guarda el teu cor, perquè d’ ell mana la vida".
(Proverbis 4: 23)
Així és...
“Així és que si tenim sempre present el significat d’«eternitat», buscarem el penediment i n’ evitarem la transgressió, i aleshores serem «edificats en aquest món i establerts en l’esdevenidor»”.
(Shem Olam, Cap. 18)
dissabte, 22 de juny del 2013
Una cita: Javier Tomeo
“Els cignes i els ànedes són molt
diferents, amic meu. Els cignes volen massa alt. No oblidis que foren dos
cignes els que eren els encarregats de conduir el carro del sol pel firmament.
I no oblidis tampoc que hi va haver un altre cigne que remolcà la barca de
Lohengrin quan anava a reunir-se amb la seva estimada Elsa. Tu creus que als ànecs
i les oques se’ls pot encarregar missions tan grandioses?”[1]
Quan deixem que la llibertat repiqui...
...Quan deixem que la llibertat repiqui, quan deixem que
repiqui des de cada vila i cada veïnat, des de cada estat i cada ciutat, podrem
accelerar el dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i gentils,
protestants i catòlics, puguin donar-se les mans i cantar les paraules de
l’espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu
Totpoderós, som lliures per fi!"[1]
[1] Luther
King jr., Martin. Fragment final del “Discurs pronunciat a les escales del
Memorial a Lincoln, a Washington DC, al final de la Marxa pel treball i la
llibertat, el 28 d’agost del 1963”
divendres, 21 de juny del 2013
Procura...
Procura no fer res
amb el que no puguis viure o et passaràs tota la vida intentant de
compensar-ho...
© Albert Balada
20-06-2013
Quan hom mira...
Quan hom mira el
regal que la vida et do, t'admires de la bellesa que en tot es do i l' admirat
bé...
© Albert Balada
20-06-2013
La duresa...
La duresa del terra
l'apaivaga el fet de saber-te trepitjant la terra dels teus ancestres i
respectant aquella servitud que cap a ella es dóna de manera simbòlica, en el
respecte als valors i principis que ens cal honorar...
© Albert Balada
21-06-2013
dijous, 20 de juny del 2013
L'odi és un pecat que enverina...
L’odi és un pecat que enverina el
cor, perdonar és una virtut que cura aquell enverinament; si vols el perdó,
primer has de saber perdonar. Només pots entrar en oració i meditació, si has
alliberat la teva ànima de tota mostra d’odi, tot entrant en la humilitat i aconseguint,
d’aquesta manera la tranquil·litat de consciència, doncs és en l’orgull que
sustenta l’odi, on es divisa el pensament idolàtric, aquell que porta als essers
humans a la seva pròpia destrucció...
© Albert Balada
20-06-2012
dijous, 13 de juny del 2013
Ens acostem...
Ens acostem al solstici d'estiu, aquell moment venerat pels homes, transcendent, on els fruits de la terra han estat oferts, on els colors han fet canvi, on la terra es mostra en la seva més plena esplendor i l'astre Rei ens pentina amb la seva càlida expressió... on Déu se'ns mostra en la més excelsa expressió, llum i força, bellesa i saviesa, i nosaltres els homes, els essers humans, formant part d'aquesta realitat divina...
13-06-2013.
La fotografia li he manllevat a María Maria Del Carmen Escriña, una bona amiga del Fb
La saviesa del Talmud...
Ens ensenya la saviesa del Talmud
que: “Hi ha quatre tipus de temperament: saltar a la menor provocació i
calmar-se fàcilment, és neutralitzar una mala característica amb una altra de
bona; tardar en perdre els estreps però tardar tanmateix en calmar-se és
neutralitzar una bona característica amb una de dolenta; tardar en perdre els estreps i calmar-se fàcilment
és el temperament d’un sant; saltar a la menor provocació i tardar en calmar-se
és el temperament d’ algú pervers”[1]
dilluns, 10 de juny del 2013
La porta...
La porta, és aquell símbol que
enllaça i transmet la distància entre lo personal i íntim i lo social, un punt
intermedi entre els nostres jo, com qui diu un punt místic que voleia sempre la
nostra ànima, dibuixant un passat, un present i possiblement un futur, que s’albira
però del que mai sabrem que és ni quin sentit pren, per llunyà i inabastable;
el passat que ja va ser escrit, el present que acumula tant que de vegades ja és
passat i el futur aquella essència humana que mai no ens pertany.
© Albert Balada
10-06-2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)