Una cita: Mo Yan

Fotografia original d'Alvaro Monge. 2008 Casa Àsia de Barcelona. Publicada a El Periódico.

“L’ombra acompanya el pas tranquil dels núvols pel cel; un esbart de tórtores baixa i es posa sobre les espigues; el seu amanyac desperta l’àvia, que aviat distingeix les seves formes...”[1]

---

[1] Mo Yan*. Melca Vermella (Sorgo rojo).Aleph editores. 2009. Pag. 104 (traducció d'aquest text d'Albert Balada

 * (Shandong, 1955) Premi Nobel de literatura 2012

Viure aquí, un poema de Paul Elouard

Viure aquí[1]

Quan la he vist, la he perdut,

La petjada d’un ermini entre vidres gebrats,

Un estel, a penes un estel, la llum,

Les seves ungles en el despert marbre de la nit.

No parlo ja per a ningú,

El dia i la nit es barregen tan bé en la cabellera,

Sota la meva mirada, sota els seus cabells ella es marceix,

Ser virtuós, és estar en solitud.

Desconeguda, era ella la meva forma preferida,

Jo no tenia la preocupació de ser un home,

I en va, em sorprenc d’haver-me vist obligat a patir

El meu desig com una mica de sol en aigua fred.

   

---

[1] Elouard, Paul. La Révolution Surréaliste nro. 6 mars 1926. Citat a Elouard Paul, El poeta i la seva ombra. Ed.Icaria. Barcelona. 1981. pag 14. Traducció del Castellà d'Albert Balada

Avui m'he descobert normal...

Avui m’he descobert normal. No us ho sabria explicar, o potser sí; de fet el que he descobert és que era una característica que no m’hauria pas atribuït mai,  però de vegades les circumstàncies et permeten de veure, com en lloc de sentir-te estrany, diferent, el normal ets tu. I em direu i com ho he endevinat? Doncs molt fàcil, sabent-me distint pels detalls que m’humanitzen, d’una radicalitat extrema, emocional si voleu, clar que, els altres, no t’hi veuen de normal, perquè són ells els qui es creuen normals, però no, el normal ets tu, perquè ets encara capaç de sentir, sense recursos afegits, cercant allò que de senzill tenen les coses. Avui m’he descobert normal i he esmorzat bé... 

Albert Balada©

07-10-2012

Una cita: Rabí Arthur Waskow

“Si nosaltres ens desprenguéssim dels nostres lligams a la rigidesa de voler adquirir coses, podíem asseure’ns tranquil·lament a beure de les generoses fonts de la visió...”[1]

---

[1] Joan Chittister et al. “La tienda de Abraham”. Ed. Lumen Edibesa Madrid. 2008 Pag. 79 Rabino Arthur Waskow. Interpretaciones judías del viaje de Abraham. La Tumba y el Pozo

Renovació i renaixença...

Les clamors denses, com un plany a Deméter i a Ceres, portant garbes i roselles, flors, fruita i gra, llavor i collita; els cants homèrics suren pels camps regalant les oïdes, sabedors que són proveïdors de fruits al seu temps, esplèndids dons que en neixen de la terra com honor immortal que és donat de posseir, com un transit etern que en dibuixa el llarg camí que ressegueixes, tant quan la terra llueixi amb tota mena de olors primaverals, tant quan les tardors anunciïn la renovació i renaixença, una vida grata com a recompensa...

Albert Balada ©
03 d'Octubre de 2012

Fotografia original de Montse Esteba — a Santa Coloma de Farners.

Una cita: Eric Hobsbauwm

“Tothom preveu, o tracta de preveure, el futur.  Interrogar-se sobre el demà forma part de la vida, dels negocis. Tots ho intentem fins on és possible. Però el procés de previsió del futur ha de basar-se, necessàriament en el coneixement del passat. El que hagi de succeir tindrà forçosament alguna relació amb el que ja ha passat. (...) És a dir, hem de ser conscients que gran part del futur, és per principi o per a fins pràctics, totalment imprevisible, solen ser fets únics, específics...” [1]     

---

[1] Hobsbawn, Eric. Entrevista Sobre el Siglo XXI. Traducció d’Antonio Polito, Gonzalo Pontón. Editorial Critica, 2004. Pag. 14

Aquell diari

Aquell diari

Els símbols ens amanyaguen l’ànima,
acaronen el cor,
acomboien els sentiments.
Perduda la innocència, recerquem
En el misteri més profund,
Les essències del camí.
No xiulis mistèrica passió
La cançó darrera,
Sinó la primera.
Fes del teu clam silenci;
I del silenci:
Presència, mentre aquesta tardor
Estranya, ens esgrogueeix
Les pàgines d’aquell diari
Que escrivíem.

Lleida, 26-09-2012
Albert Balada ©

Una cita: Lluc 8, 16-17

“Ningú que encén una llum la cobreix amb un atuell, ni la posa sota el llit, sinó que la posa en el portallànties perquè els qui entren vegin la llum. Perquè no hi ha res ocult, que no hagi de ser manifestat, ni res amagat, que no hagi de ser conegut, i de sortir a llum.”[1]

---

[1] La Bíblia. Nou Testament. Vol 72 d’edicions bíbliques. Biblioteca de Autores Cristianos, 1995. Lc 8, 16-17

Una cita: Eduard Punset

"Hi ha un principi de la història de la evolució: els canvis tècnics són molt ràpids, es donen en dies. Els canvis socials, la concepció de l’Estat, per exemple, són molt més lents. La ciència està en el segle XXI, i la política en el segle XIX."[1] 

---

[1] Eduard Punset*. Entrevista a l’apartat ciència de LaVanguardia del 23-09-2012

* (1936) és jurista, economista, escriptor i divulgador cientific que va tenir altes responsabilitats polítiques durant la restauració democràtica espanyola

Una cita: Franca Masu

"La mia terra és la Sardenya, la mia casa és l’Alguer. La mia segona mare és la marina i les muntanyes que la protigin són com la força d’un pare"[1]

---

[1] Franca Masu*, del Pregó de Santa Tecla, Tarragona, 21 setembre 2012

*(l’Alguer 1962) és una cantant sara que, junt amb Pau Dessi, Claudi Sanna, Pasqual Gallo, Pino Piras, Antonel·lo colledanchise i Angel Ceravola, encapçala el ressorgiment de la Cançó catalana  a l'Alguer amb un estil de músiques del món que beu principalment del jazz, del fado i del tango.

Una cita: Benet XVI

Més enllà del context en el que van ser formulades, aquestes paraules ens són útils pel seu valor sociològic i politològic:

“Cal aprendre a reconèixer que, en les decisions que es refereixen a realitat contingents, només els principis expressen l’aspecte durador perquè són la seva motivació interior.”[1]

---

[1] Benet XVI. En el discurs de cloenda del 40è aniversari del Vatica II. 22-12-2005.

Una cita: Joseph Stiglitz

“Si una economia no pot produir per proveïr a la majoria dels seus ciutadans és que es tracta d’una economia que no funciona”[1]

---

[1] Stiglitz, Joseph*. Declaracions a TV3, dissabte 22-09-2012

* (1943) economista nordamericà, medalla John Bates Clark al 1979 i premi Nobel d’economia al 2001; és conegut per la seva visió crítica de la globalització

Elegant misteri...

Elegant misteri

Elegant misteri que transites silent

Per entre els cabells

Guardant-te de mostrar el teu rostre;

Arribes del llarg viatge

De la vida

Que s’apaivaga sobre

El camí recorregut;

Les essències i les presències

Esdevenen ferms retrats

Del que és

Com del que va ser...

  

Lleida, 22 de setembre de 2012

Albert Balada ©Albert Balada ©

Una cita: Thomas Jefferson

"Què és allò que constitueix un Estat?

No ho són haver estats criats en grans edificis o en terres de conreu,

No ho són posseir grans parets o una porta rodejada d’aigua;

No ho són orgulloses ciutats, i les seves torres coronades amb merlets;

No: els homes, els grans homes del pensament;

Els homes que coneixen els seus deures;

Però a més els que coneixen els seus drets i en saber-ho, atrevir-se a mantenir-los.

Aquests constitueixen un Estat. "[1]

---

[1] Fragment de la carta de Thomas Jefferson a John Taylor datada al 28 de maig de 1816. Obres de Thomas Jefferson en 12 volums. Edicions de la Biblioteca del Congrés, Recull y edició de Paul Leicester Ford.

 

Una cita: Benet XVI

“...La pau no és només un pacte o un tractat que afavoreix una vida tranquil·la, i la seva definició no es pot reduir a la simple absència de guerra. Segons la seva etimologia hebrea, la pau comporta: ser completa, estar intacta, acabar alguna cosa per a restablir la integritat. És l’estat de l’home que viu en harmonia amb Déu, amb ell mateix, amb el seu proïsme i amb la natura. Abans de ser alguna cosa exterior, la pau és interior. És una benedicció. És el desig d’una realitat. (...) El fruit de la justícia es sembra en la pau per aquells que treballen per la pau”[1]

---

[1] Benet XVI. Exhortació apostòlica postsinodal “Ecclesia in medio Oriente”. Libreria Editrice Vaticana. Ciutat del Vaticà. 2012.Pag 12