Fa mesos algú em reprovava el “fotut vici de pensar” d’analitzar en definitiva la realitat, quelcom inherent a la gent que manté unes determinades ideologies i que comenta, per altra banda a ser habitual també entre organitzacions de tot tipus, entre altres coses, perquè l’anàlisi constant i permanent permet d’assumir i afrontar els reptes globals de tota acció, però en l’àmbit d ela política també.
La creació de la informació que possibilita l’anàlisi i la reflexió hauria de ser una quelcom permanentment utilitzat en l’àmbit del desenvolupament de la Ciència de l’Administració i en particular en la gestió dels affaires públics (ui quasi se m’escapa una l).
La consciència que la percepció ha de deixar de ser intuïtiva per a poder determinar quina és la veritable percepció de les coses, és quelcom que va directament lligar al desenvolupament demogràfic, però també a l’intel·lectual d’una societat.
