Avui, coincidència estranya, dia de reflexió i dia en que faig anàlisi social en acabar “el despertador” de Segre ràdio. Estrany, perquè avui ha estat inevitable fer reflexió, en el sentit de valorar el que són les campanyes electorals, per a que serveixen, fer un somer anàlisi de la modulació del llenguatge, dels discursos, fer un atac fulminant al màrqueting que ho impregna tot, absolutament tot, també la política i es contradiu essencialment al món de les idees. I plantejar sinó seria bo repensar les campanyes, sinó seria bo establir el vot obligatori i deixar de motivar l’electorat per a que vagi a votar i parlar d’allò que cal parlar, el que interessa als ciutadans, el seu dia a dia.
A la premsa, un article molt interessant, sobre panorama polític que ens fa el meu amic Jaume Barrull, un expert en historia política o en la política a través de la historia, que m’ha donat molts consells en el meu treball d’investigació sobre les elits polítiques lleidatanes del 36. En Jaume deia, ofereix als lectors lleidatans un article: “L’elector i les futures coalicions de govern”, que publiquen Segre i La Mañana, on valora i analitza el panorama actual fent referència obligada a l’alemany i plantejant només dues vies possibles la “gran coalició” o repetir el tripartit.
Bé en tot cas hi ha altres possibilitats que no planteja Barrull però possibles i factibles, tot en funció de quin sigui el resultat a les urnes i quina sigui la participació. De fet Barrull apunta en el paràgraf introductori els efectes perversos de l’actual sistema, no ho diu, però es llegeix entre línies, com el manteniment de la llei d’Hontd com a fórmula electoral per una banda i la correcció del sistema que atorga un pes, per a mi excessiu, als territoris, desvirtua el sistema, desvirtua el principi, el dogma de un home/una dona un vot i no ha servit més que per a fer un protocol de contrapès al nivell de vot urbà i per tant potser més escolat a l’esquerra, tot i que hi ha tòpics que no són certs, del llevant català.
Avui dia de reflexió, com deia al principi, cal veure que representa aquest dia, un dia de descans o de valoracions que és la tendència general d’aquesta nostra fórmula. Els anglesos i anglosaxons en general fan campanya fins a les portes dels col·legis electorals.
En tot cas, proposta: vot obligatori, campanya d’una setmana amb debats establerts per llei, publicitat la necessària, és a dir la justa, amb banderoles i opis i així deixarem descansar la oïda i la resta de sentits dels ciutadans. Com que sóc demòcrata, accepto discutir-ho evidentment, no vull pas establir dogmes.
A la premsa, un article molt interessant, sobre panorama polític que ens fa el meu amic Jaume Barrull, un expert en historia política o en la política a través de la historia, que m’ha donat molts consells en el meu treball d’investigació sobre les elits polítiques lleidatanes del 36. En Jaume deia, ofereix als lectors lleidatans un article: “L’elector i les futures coalicions de govern”, que publiquen Segre i La Mañana, on valora i analitza el panorama actual fent referència obligada a l’alemany i plantejant només dues vies possibles la “gran coalició” o repetir el tripartit.
Bé en tot cas hi ha altres possibilitats que no planteja Barrull però possibles i factibles, tot en funció de quin sigui el resultat a les urnes i quina sigui la participació. De fet Barrull apunta en el paràgraf introductori els efectes perversos de l’actual sistema, no ho diu, però es llegeix entre línies, com el manteniment de la llei d’Hontd com a fórmula electoral per una banda i la correcció del sistema que atorga un pes, per a mi excessiu, als territoris, desvirtua el sistema, desvirtua el principi, el dogma de un home/una dona un vot i no ha servit més que per a fer un protocol de contrapès al nivell de vot urbà i per tant potser més escolat a l’esquerra, tot i que hi ha tòpics que no són certs, del llevant català.
Avui dia de reflexió, com deia al principi, cal veure que representa aquest dia, un dia de descans o de valoracions que és la tendència general d’aquesta nostra fórmula. Els anglesos i anglosaxons en general fan campanya fins a les portes dels col·legis electorals.
En tot cas, proposta: vot obligatori, campanya d’una setmana amb debats establerts per llei, publicitat la necessària, és a dir la justa, amb banderoles i opis i així deixarem descansar la oïda i la resta de sentits dels ciutadans. Com que sóc demòcrata, accepto discutir-ho evidentment, no vull pas establir dogmes.
I un dia més el record pel meu amic José que encara continua la seva batalla per acabar perdent la guerra.
