Hi ha gent que no té vergonyia, és clar, això és una constant en la historia, no és res de nou, s'ha reptit i es repetirà. Fa pocs dies un conegut meu es queixava de la manca de suport en un projecte en el que participa, és clar que a la gent amb la que hi treballa tampoc els va animar, encoratjar, i fins i tot demanar que li donessin suport. Ara ningú li fa costat i es queixa, però el més greu és que algu que si que li ha donat suport, està l'espera des de fa un més que el vagi a veure i ni tan sols s'hi ha acostat. Humanitat, això és el que ens falta i quan hem perdut aquest sentit, ho hem perdut tot, absolutament tot i no ens mereixem res, perquè res no som.
