Avui estava feliç de veure el pavelló de Magraners a Lleida ple de gom a gom, si, però alhora estava trist, m’hi faltava una persona que estimo i aprecio, m’hi faltava el José Brocal, aquell vell militant socialista, de soca-rel, lluitador com el que més, que ara està batallant per a superar un ensurt de salut.
Ell, el José, entossudit moltes vegades, amb visions diferents a les meves, potser, treballador com pocs, entusiasta com el primer, no hi era, en molts anys no havia faltat mai a una cita electoral, a un míting, a donar suport, a fer feina.
Però ell hi era, en tots i cadascun de nosaltres. Malalt com està encara va tenir forces per escriure una carta als diaris, que el gratuït “Bon dia” va publicar divendres i ens preguntava a tots “perquè José Montilla?”. De fet era una pregunta retòrica, una afirmació de fet, perquè en el seu escrit, el José ens deia a qui volia de president de la Generalitat a l'altre José, al Montilla.
Avui la meva consciència em deia: perquè José Montilla? per a tu José, per a tu!
Posa't bo ben aviat!
Ell, el José, entossudit moltes vegades, amb visions diferents a les meves, potser, treballador com pocs, entusiasta com el primer, no hi era, en molts anys no havia faltat mai a una cita electoral, a un míting, a donar suport, a fer feina.
Però ell hi era, en tots i cadascun de nosaltres. Malalt com està encara va tenir forces per escriure una carta als diaris, que el gratuït “Bon dia” va publicar divendres i ens preguntava a tots “perquè José Montilla?”. De fet era una pregunta retòrica, una afirmació de fet, perquè en el seu escrit, el José ens deia a qui volia de president de la Generalitat a l'altre José, al Montilla.
Avui la meva consciència em deia: perquè José Montilla? per a tu José, per a tu!
Posa't bo ben aviat!
