Aquests dos conceptes politològics que no són pas nous, el vot dual i l'abstenció diferencial, sembla que han arribat per fi a la vida real, quan algunes tesis doctorals van començar a parlar-ne a finals de la dècada dels 90, aquests conceptes com tants i tants, en allò relacionat a la opinió científica en l’àmbit de la Ciència Política, la de l’Administració o la Sociologia, arriben tard o són mal rebuts en els àmbits de la política activa malauradament.
Avui llegia una entrevista feta per la revista política d’àmbit estatal “El Siglo” a un polític, podríem dir-ne de la transició, Julio Anguita, de qui estic a les antípodes en la seva visió i interpretació de la societat, però feia una reflexió introductòria, el signant de l’entrevista Pedro Antonio Navarro, que crec que defineix fonamentalment el que penso que ha de ser la realitat política. Deia Navarro: “Continua defendiendo el debate y el análisis como instrumentos fundamentales para la elaboración política”; aquests principis crec que, a banda dels postulats ideològics que es defensin, haurien de ser els que haurien d’imperar en el treball diari de la política. El debat com a fòrmula de control de democràtic, que no esbaeix el lideratge orgànic ni institucional, l'anàlisi com a punt d'inflexió i de reflexió constant i permanent sobre tot el que afecta a la gestió pública i a la política en general.
