dilluns, 23 d’octubre del 2006

La millor recompensa




El dia plujós, sembla que les pluges seran una constant aquesta setmana, ja era hora, que la tardor sembla no arribar mai. Dona bo de sentir les gotes d’aigua i de tant en tant, al matí una mica de boira, com la que obria el dia dissabte, tot i que va impedir una ràpida arribada del president Zapatero.

I gaudir, en aquest dia de tardor, del contacte amb la gent, com cada dia, des que es va iniciar la campanya de les autonòmiques, amb aquell contacte amb nens, amb avis, amb dones i homes que s’acosten a aquell "mastodont" que el PSC ubica en els barris de Lleida enllà on és possible: Balàfia, Escorxador, Magraners, Secà....

Sentir aquella rialla del nen o de la nena que gaudeix del globus és la millor recompensa. Volem ser de nou gestors de la cosa pública a la Generalitat, però el millor de tot és sentir la proximitat de la gent, la seva companyonia, la seva simpatia, barri a barri. No se si això donarà vots, però val la pena.


I si ho fèssim tots plegats més sovint i no cada quatre anys?


A la foto en un moment de la meva estada diària en el trailer electoral, darrera, la foto del candidat de Lleida, Llena.