dissabte, 21 d’octubre del 2006

Serenitat i templança en front de prepotència.


He seguit amb atenció, amb uns amics i unes cerveses, el debat en majúscules, el de la Televisió de Catalunya, amb un moderador que ha començat bé però ha perdut els papers a favor del líder de l’oposició a qui no ha treta mai la paraula quan interrompia vegada rera vegada les intervencions dels altres candidats. Suspens Sr. Cuní!

Montilla, seré mirant als ulls del seu adversari directe, ensenyant papers, llegint intervencions de CiU al Congrés, desmuntant una i altra vegada arguments i fent des de la tranquil·litat i el saber estar, fer perdre uns papers a l'opositor que van acabar de rematar la resta dels candidats, perquè el pitjor que li pot suceir és entra en un debat ideològic on el catafalc nacionalista no té referents.

Gestió, gestió i gestió, una i altra vegada en front de projectes grandiloqüents i això sí, de dretes, un greuge que no saben acceptar els nacionalistes catalans, be de fet als del PP també els ha costat d’acceptar, ara ja ho tenen assumit que son liberals en economia i conservador en lo polític, o sia: “como que más de lo mismo”, perquè molts atacs entre els dos líders el de la dr eta espanyola i el de la dreta catalana, però al meu parer tot teatre i escenificació, alguna reunió ja hauran tingut al Magèstic, lloc tradicional de les seves trobades, tot i que Montilla va afirmar que a Doñana i Mas no ho va desmentir.

Crec que Montilla pot assegurar una pulcritud en el saber fer i estar que ningú més pot garantir, espero amb fruïció de sentir el que ens dirà a Lleida, on el tenim amb Rodríguez Zapatero, tot un luxe, al pavelló municipal de Magraners.

Enlaç amb la informació sobre el debat que publica el diari El País, edició Catalunya que defineix com debat de dreta i esquerra