El meu amic l'Àngel, l'alcalde Ros, ahir, amb una roda de premsa donava la requerida solemnitat a l’acompliment dels 1.000 dies al front de l’ajuntament de Lleida.
Avui la festa de celebració, com no podia ser d’una altra manera, amb la gent, amb els seus conciutadans i conciutadanes, enlairament de globus, música en viu, xocolatada, unflables, a la peatonalitzada Avinguda de Blondel on centenars de lleidatans i lleidatanes s’aplegaven per a felicitar-li aquest aniversari que encoratja, després d’un dinar que va aplegar a Balaguer prop de 150 electes locals al voltant de Marina Geli, la Consellera de Salut, Jordi Hereu, l’Alcalde de Barcelona, Miquel Aguilà, l’Alcalde de Balaguer, el propi Àngel Ros i el cap de fila per a la demarcació de Lleida en les properes autonòmiques, Joaquim Llena i una munió d’amics i amigues socialistes.
El meu matí en família, perquè venero el déu de les petites coses que fan important aquesta vida i per la tarda a fer companyia a l’alcalde, a l’amic, i veure com de gratificant n’és sentir-lo estimat pels seus i per la ciutadania, i ho deia en el seu parlament Àngel Ros, com allò que més l’afalaga és "sentir-se reconegut i apreciat pels seus conciutadans", emocionat ho deia i com "això és precisament allò que l’encoratja a continuar al servei d’aquesta meravellosa ciutat, Lleida"; estic totalment d’acord amb ell, com no podia ser d’altra manera.
Després, mentre la festa encara no havia acabat, una visita obligada a l’Hospital de Santa Maria, on hi ha ingressat un bon amic i company, el José Brocal, a qui desitjo una promesa recuperació, de fet tenim un sopar pendent que, evidentment, pagarà ell tant bon punt es recuperi, Així li ho he dit.
