divendres, 5 de novembre de 2010

Una cita: Baltasar Gracián


“L’aigua participa de les qualitats, bones o dolentes, dels llits per on passa, i l’home participa del clima del lloc en el que neix. Uns més que d’altres estan en deute amb les seves pàtries, doncs els tocà un cel més favorable. Cap nació s’escapa d’algun defecte innat, fins i tot la més culta, defecte que censuren els estats veïns com a cautela o com a consol. Corregir, o quan menys dissimilar, aquests defectes és un triomf, així s’aconsegueix el plausible crèdit d’únic entre iguals, doncs sempre s’estima més allò que hom espera menys. Hi ha també defectes de família, d’estat, d’ocupació i d’edat, si coincideixen tots en un subjecte i no es prevenen amb prudència, creen un monstre intolerable.”[1]



[1] Gracian, Baltasar. El arte de la prudencia. Oràculo Manual. Pags.27 i 28. 9. Eludir els defectes de la seva nació.Editorial TDH. Barcelona. 1993