“Em sembla que, de l’onze de setembre ençà, sorpresos, per no
dir astorats, davant del què veiem, llegim i sentim, l’evangeli d’avui ens obre
la nostra ment per apropiar-nos aquella benaurança del text de Mateu que diu:
«benaurats els perseguits per causa de la justícia», però en els dies històrics
que estem vivint, si llegim allò que el Papa Joan XXIII, en una afortunada
frase, ens deia, fa cinquanta anys, que calia llegir els signes dels temps
històrics, la podem traduir així: benaurats els perseguits per una causa justa.
Crec que defensar la pròpia
llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i autoafirmar-les,
amb tots els mitjans i amb voluntat de ser un estat sobirà, és una causa justa,
fins i tot, si cal, essent perseguits ni que sigui patint persecució, més
encara, amb persecució espiritual, dialèctica, perquè qui té la màgia de la
paraula pot fer terrorisme espiritual. Si, en lloc de «perseguits a causa de la
justícia», o «patir fam i set de justícia o de ser justos», llegim «per una
causa justa», per una causa justa, he dit, no és pas forçar el text; em sembla
que més aviat pot ser llum per als nostres passos i ajudar-nos a caminar
endavant decidits i sense por.”[1]
*(1933) Estudià teologia i litúrgia a
Roma; Abat
resignat de Poblet i abat general emèrit de l’Orde Cistercenc
