dimarts, 20 de novembre de 2012

Una cita: Eclesiastès



“Vana il·lusió, vana il·lusió! Tot és vana il·lusió! 3 Quin profit treu l'home de tant treballar en aquest món? 4 Uns neixen, altres moren, però la terra mai canvia. 5 Surt el sol, s'amaga el sol, i torna aviat al seu lloc per tornar a sortir. 6 Bufa el vent cap al sud, i gira després cap al nord. ¡Gira i gira el vent! ¡Gira i torna a girar! 7 Els rius corren al mar, però el mar mai s'omple; i tornen els rius al seu origen per recórrer el mateix camí. 8 No hi ha ningú capaç d'expressar quant s'avorreixen totes les coses; ningú veu ni sent prou com per quedar satisfet. 9 Res caldrà abans no hi hagi hagut; res farà que abans no s'hagi fet. Res hi ha nou en aquest món! 10 Mai faltarà qui digui: «Això sí que és una cosa nova!» Però tot això ja ha existit segles abans de nosaltres. 11 Les coses passades han caigut en l'oblit, i en l'oblit cauran les coses futures entre els que vinguin després.”[1]


[1] Eclesiastés 1, 1-11