“La poesia és per a ser llegida, en silenci unes vegades i d’altres en veu alta, i la seva lectura no s’acaba mai, tampoc quan ens sabem els versos de memòria. Els versos o les línies en prosa. La poesia ens retorna a un món anterior a la escriptura en el que les paraules tenien una exclusiva presència física en el so de la veu i en el record que les preservava.”[1]
