Nessun....

Fa temps, bastant de temps, una bona amiga, parlant-me de música clàssica, em va fer descobrir una bellísima ària que va ser escrita per Giàccomo Puccini dins de l’òpera “Turandot”, parlo de “Nessun Dorma”. I amb ella voldria fer un sentit homenatge a una veu que ha marcat bona part del segle XX, una veu potent, grandiosa, com la grandiositat i la elegància de les seves pròpies formes, parlo de Luciano Pavarotti que recentment ens ha deixat. Per aquesta amiga en el record a la divina veu:

Un bel di vedremo

En la nostra vida, sempre hi ha senyals, referents que ens recorden unes o altre persones, aquesta aria de l’opera de Puccini “Madama Butterfly”, em transporta a moments de la meva infantesa, records de l'avi, de les seves històries, moments que queden impertorbablement escrits en el nostre permanent escenari subconscient, moments que a ben segur ens han de marcar tota una vida i fer-nos ser com som, un retrat de les senyals que hem anat rebent dia a dia, any a any, potser sense saber-ho …

Angela Gheorghiu va cantar aquesta aria: "Un bel dì vedremo", un 31 de desembre de 2005.,