Quan el peix neda...

Un bon amic m’ha fet a mans aquest text que volia compartir amb tots vosaltres, el va escriure Eihei Dōgen (永平道元) (1200 –1253) i forma part de la seva obra  Shōbōgenzō (正法眼蔵), escrita entre 1231 i 1253:

“Quan el peix neda dins de l’oceà compren que l’aigua és infinita. Quan l’ocell vola per l’aire compren que el cel no té límits. El peix i l’aigua estan íntimament units. L’aigua és la vida per al peix. L’aire és la vida per a l’ocell. Així mateix el cosmos és la vida per a l’home.

No hi ha separació. L’home ha de fer realitat que la seva vida i la del cosmos estan íntimament unides. Quan l’home es veu com a quelcom separat del cosmos s’equivoca de direcció i comet innombrables errors”

Una cita: Gaspard Gallant

“...Enmig de l’oceà no hi ha ningú més. Només tu i l’univers. T’adones que depens de tu mateix. No ets com et fas veure o com vols que et vegin. Has de creure en tu i alliberar-te de pors i condicionants..." [1]

---

[1]Gaspard Galland. Extret de La Vanguardia 25-12-2012. Entrevista comentant el seu llibre "Bitàcora d'un maçó. Enigma secret d'una travessia iniciàtica". Editorial Laberintus. Barcelona.2012

Oceà

Fotografia "Mar de Blanes" de Montse Esteba. Poema basat en un text de la fotògrafa.

Oceà

De vegades,vull viure en solitari,en l’ immensitat marina.....
Només de vegades, al mig del mar, com un veler
que amansa en les onades la subtilesa de la proa
amarada al vent,

de vegades, aquell vent que l’acomboia,
sobre l’argent feresta , sobre l’amor,
l'oceà....








© Albert Balada
08-03-2009