“Precís és reconèixer que l’home es cosa esbalaïdorament, variable i ondulant, i que es ben difícil fonamentar sobre ell judici constant uniforme. Pompeu perdonà la ciutat sencera dels mamertins, contra la qual estava molt exasperat, en consideració a la magnanimitat d’un dels seus ciutadans Zenó, que va voler fer recaure sobre ell mateix les faltes públiques i no va demanar altra gràcia sinó rebre ell només tot el càstig....” [1]
