L’estiu és calent, les herbes bramen assedegades pentinades per les llengotades en aquesta calima que, any rere any ens visita, com aquell convidat que t’arriba sens ser-ne convidat i s’està a casa teva, et malbarata el beure del refrigerador, aquella petita estança que voldries que fos la teva habitació, perquè malgrat no aprecies els aires condicionats, resistir amb la bonhomia d’aquell estri que fa aire, de vegades resulta, tot i que sostenible, força insuportable. Com veieu, hem començat a gratar el juliol, el mes que el calendari gregorià manté en l’apel·latiu julius en honor de qui va ser el dictator perpetuus, a Roma, Caius Julius Caesar.
“Môžete pečená hus, ale vo storočia nájdete labutě, ktoré nemôžu toast” (Pots rostir una oca , però dins d'un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs torrar –Oca és hus en llengua txeca)
Premonitori designi en l'ús literi que Hus coneixia i havia treballat de la llengua bohèmia i on pronostica com no es pot estar sempre contra tota idea, ens adverteix contra tota perspectiva totalitària, cap a les perspectives intransigents, sense escoltar a la gent i en aquest cas a les propostes dels filòsofs, de pensadors, Hus n'era un però va ser menystingut, tot i que va ser, de fet, un precursor del Concili Vaticà II, com ja predefinia a principis del segle XV en la seva docta obra "De aeclessie", amb principis, amb valors que aquells homes (o bèsties ?¿) del segle XV no van voler, no van saber entendre ... El destí acaba posant a tothom en el seu lloc....
