“Tanmateix amb la criticitat no n’hi ha prou i cal la creativitat. De fet, la creativitat és una actitud tan necessària com la criticitat per a mantenir un plantejament innovador. La criticitat sense creativitat té el perill de teoritzar d’una manera abstracta i sense cap compromís. La creativitat fa que tant els criteris tradicionals vàlids com els criteris nous que anem descobrint ajudin a millorar la persona i la comunitat.” [1]
[1] Prat, Ramon. Quaderns de l’IREL núm 21. pag. 23.