Imagines les flaires d’aquell cafè acabat de fer amb aquelles quatre gotes escasses de conyac que coloren l’escuma aquella que sura sobre la seva negror, com omplen la casa, perfumant-ne les estances tot recorrent el passadís que est a oest discorre per vell casalot en el que acostuma a guardar els seus records. El dia es feu calorós tant bon punt el sol s’alçava a la meitat del cel i ni tan sols l’ombra, l’escassa ombra ajuda a apaivagar la sudorada, aquell airet calent et pentina el rostre i de vegades et sembla mancar-te el respir, en aquella ciutat inhòspita que com qui vol i dol no ets capaç de deixar. El barret de palla tot just et cobreix el cap tot impedint que la solejada et colpegi, mentre t’asseus en aquells entaulats que emparats en les ombres dels murs empedrats semblen un lloc per refer caminants, aleshores aquell cafè, calent al gust, amb el que amanyagues els teus records et refresca l’esperit i l’esperit de vi et serena els ànims, en la solitud de tot plegat.
