Es consumeix l’estiu,
Com qui esgota les hores i els calors.
El joc dels sentiments
Ens penja aquell niu
De caderneres i les flors,
Assedegades, dibuixen
Els seus matisos bruns
Amb les flaires que s’estenen
Per l’aire.
Es consumeix l’estiu,
Quan a les hores calmes
S’esgoten les ombres
Fugisseres que
En la nit, s’endinsen,
Com les paraules gastades
D’un temps,
D’un moment,
En que havíem estat civilitzats.
Es consumeix l’estiu,
I s’allunyen
Les orenetes
Com acompanyant al sol.
Una cançó trista
Ressona, pels racons,
Mentre un quadre penja
Recordant un vol,
Sense xarxa
© Albert Balada
Lleida, 30 de juliol de 2009
