Fotografia original de Montse EstebaDe cop et desperta aquell soroll estrany que acostuma de cultivar la nit, aquelles en les que ben poc si s’escolta ni tan sols remoure’s l’aire. Aquella finestra petita destil·lant les aromes de la nit, transportava aquella remor distinta en aquelles nits juliolades, on et porten els records i l’imagines més gran, vista amb ulls de nin, amb calandres que adornen les parets, aquelles que regalimen humit i fan més fred el fred i més humida la calor. Del son estant, el record es fa difús, confós com si la mirada enrere fos un repàs a un llibre vell, amb pàgines esberlades i rossegades, però ets conscient que retornes a la cambra d’infantessa, aquella en la que els jocs la convertien en la estança central i principal d’un palau màgic o en aquell lloc singular entre cortinatges imaginaris que el feien encara més misteriós.
