“Mar dilatat de brunyides llunyanies,
mar de llarg alè convulsiu,
mar que ets la sal de la vida
i la tomba oberta sempre per a tots;
mar delicat i capritxós,
udol i catapulta en les tempestes,
jo també sóc com tu: únic i plural.
També jo tinc fluxos i refluxos,
també jo porto a les entranyes l'odi i la pau,
i glorifico als amics
i als que dormen abraçats.”[1]
[1]
Whitman, Walt. Cant a mi mateix
(Song of Myself ).
Cant XII, fragment. Edimat Libros, S. A., 2006. ISBN 9788497643481.
Pag. 16