Transites per les calmes
planúries del coneixement, amarat per aquelles passions fútils que acaronen l’ànima;
despertant del somni dels justos on has
estat capaç de comunicar-te amb el cel, i ara, allò humà que domina el que és, si més no, et permet de
veure la fotesa general que predomina en tota acció, en tota paraula, doncs els
senyals i les convencions pautades i pactades esdevenen primordials en la
concreció de tot fet i l’aliança providencial esdevé esmicolada en severes
perversions que una i una altra vegada arrosseguen l’ànima humana. Res de nou
sota el cel, sembla, en perspectiva, doncs.
© Albert Balada
16-08-2013
