La fotografia és original de Montse Esteba
Cada paraula que pronunciem
o escrivim, no es malmet i s’enlaira més enllà de la seva intangibilitat, en un
recorregut que ens retorna, com una marca, un senyal que ja no s’esborra, de
manera que també a través de la paraula estem connectats amb l’Univers, per això, cal que ens fortifiquem
davant de tot discurs difamatori, de la mateixa manera que ens hem de cultivar
d’aital manera que no ens perdem, establint les barreres necessàries en la
nostra comunicació verbal o escrita.
El poder de la llengua es
demostra de manera clara a través de la història, on la vida i la mort hi ha estat
vinculades, té més valor que la espasa mateixa, de manera que se’ns fa
necessari de cuidar-nos molt i vetllar per a que siguem lluny de les paraules del
circuit del mal, el que s’aconsegueix a través de la lectura, de la contemplació,
de la reflexió, de manera que tot s’acabarà conduint a mitjançant una
determinada disposició mental que ens allunya de la vulnerabilitat aportant-nos,
alhora, la possibilitat, també, de defugir la difamació, i fins i tot de
comprendre en el reconeixement de la nostra imperfecció com el proïsme que
malda en determinades satisfaccions encara no ha estat capaç de descobrir-se en
la pròpia i particular imperfecció.
La modèstia personal, la
humilitat en les actituds, ens ajudaran doncs a conduir-nos, també, en la
nostra comunicació, com a instruments d’ordre social.
© Albert Balada
21-08-2013
